«A Ocàs som més nuclears que del Barça, i gosaria dir que fins i tot
som més nuclears que vostè», afirma Ismaelet Pidal, l’alcalde del poble
fictici d’Ocàs, quan parla per telèfon amb el president d’Enreda. Això
passa a les primeres pàgines de Cementiri nuclear, la novel·la
satírica que acaba de publicar Aeditors. Una obra que ara veu la llum
gràcies a l’aval d’Andreu Carranza i Toni Orensanz. La història comença
quan Ocàs –un poble imaginari de la Ribera d’Ebre que té les mateixes
lletres que Ascó, però desordenades– rep l’ordre de celebrar un ple
extraordinari per presentar la seua candidatura a l’MTC, i acaba amb una
paròdia del ple que Ascó va celebrar el 26 de gener. De fet, el seu
alcalde és una «caricatura» del convergent Rafael Vidal. A més, també hi
ha paròdies d’altres polítics riberencs, com Gastanza o Parici,
l’alcalde del poble imaginari de Ribablava.

A banda d’això, Enresa
és Enreda, i l’AMAC és la MAC. A més, la novel·la també ridiculitza la
dèria dels seus protagonistes per canviar el nom de les coses. Així, tot
i que els dirigents d’Ocàs volen fer un «cementiri nuclear», un tècnic
«molt independent» d’Enreda els convenç que han de dir «MTC», i que els
residus de les centrals atòmiques són un «combustible» gastat que
gràcies a la ciència tindrà una nova vida. L’autor de Cementiri
nuclear exagera aquesta pràctica fins a l’extrem i explica que
Barandes –el malnom amb què s’anomena l’alcalde d’Ocàs a tota la
novel·la– ha decidit canviar el nom del cementiri del poble pel de
Magatzem Eterno de Muertos (MEMU).

«El més interessant de la
novel·la és que ha sabut captar l’humor propi de les Terres de l’Ebre»,
va destacar ahir l’escriptor riberenc Andreu Carranza. De fet, va
remarcar que Cementiri nuclear és una obra «fresca i molt
actual», escrita al mateix temps que es coneixien els fets i els detalls
sobre la candidatura asconenca a l’MTC. «Per tant, s’ha de llegir com
si fos fruita madura», va afegir-hi l’autor d’Impremta Babel.
«Carranza també va dir que Dorca –un hipotètic pastor lletraferit que
viu aïllat voluntàriament a les muntanyes dels Ports– és un personatge
esquerp i poc amic de les entrevistes, una mena de «Salinger de les
lletres ebrenques» que surt a la llum per primer cop. De fet, Carranza
va assegurar que ell mateix i Orensanz són els seus representants
literaris i que ja tenen l’encàrrec de fer les presentacions de la
novel·la.

«El valor que té Cementiri nuclear és aquest punt
en calent, com una escopinada, i això fa que la novel·la siga molt viva
i que funcioni», va valorar ahir Orensanz. «Està inspirada en el que ha
passat a Ascó, però tot plegat és una caricatura; més que retratar el
que ha passat, se’n fot», va precisar. Però l’escriptor, que acaba de
publicar El falsari, va assenyalar que la realitat de la
candidatura d’Ascó a l’MTC també té un vessant còmic, que ha fet més
fàcil la «inspiració caricaturesca», ja que «un poble petit ha decidit
una cosa molt important, sense tenir-ne ni idea».