PAH:
El Govern agilita encara més els desnonaments en benefici de la banca i decreta la mort d’un lloguer digne
Per si a algú li quedava algun dubte de per a qui governa aquest
Govern, l’executiu no ha volgut desaprofitar aquest mes d’agost per a
aprovar un decretazo que d’una vegada acabi amb els pocs drets que encara tenien els inquilins en l’estat espanyol.
La reforma anunciada per a ser aprovada en el Consell de Ministres
del divendres 24 d’agost, preveu, entre altres coses: reduir els anys
del contracte de lloguer de 5 a 3 anys, agilitar encara més els
desnonaments per impagament de lloguer, i beneficiar fiscalment als
grans especuladors immobiliaris. I tot això sense aprovar cap mesura que
ajudi a les persones que contra la seva voluntat sofreixen l’atur i les
retallades, i que en conseqüència no poden pagar la hipoteca o el
lloguer.
La PAH des de la seva fundació en 2009 ha explicat que ens centrem en
la denúncia de les execucions hipotecàries per ser una de les cares més
dramàtiques de la crisi habitacional que afecta a milions de persones,
però que erem molt conscients que execucions i desallotjaments
hipotecaris eren la punta de l’iceberg d’un problema més ampli: la
mercantilització de l’habitatge i la vulneració sistemàtica del dret a
un habitatge digne en l’estat espanyol.
Lloguer i compra són dues cares d’una mateixa moneda: si moltes
persones es van hipotecar en aquest país va ser precisament perquè des
de fa anys els successius governs del PSOE i el PP han anat minvant els
drets dels inquilins, fent que el lloguer no fos una alternativa real
per a qui legítimament volien accedir a una llar assequible i estable.
Llogar era oficialment “llençar els diners”, fiscalment només desgravava
la compra i els inquilins any rere any tenien menys drets. I no només.
La PAH també es dóna per al·ludida amb aquesta nova reforma en la
mesura que la gairebé totalitat de les centenars de milers de persones
que ja han sofert o estan sofrint una execució hipotecària passen
directament al mercat del lloguer. És a dir, mentre no existeixin altres
alternatives (com les cooperatives en règim de cessió d’ús, habituals
en el nord d’Europa i altres països), la destinació immediata de les
persones afectades per la hipoteca és el lloguer.
Així, es dóna la paradoxa que el Govern condemna a les famílies a
sofrir la violència d’un desnonament diverses vegades en poc temps:
primer per execució hipotecària, després en el mercat privat del
lloguer, i en tots els casos sense oferir cap alternativa de
reallotjament en un parc d’habitatge social assequible inexistent a
Espanya.
L’excusa del Govern és molt dolenta: diu que pretén fomentar el
lloguer. Però la recepta de sobreprotegir a la part forta del contracte
no és nova, duen aplicant-la molts anys, i el seu efecte ha estat
sistemàticament el contrari. A més, si el que realment preocupés al
Govern fora la inseguretat jurídica d’alguns propietaris, el que hauria
de fer és distingir entre petits i grans propietaris; entre qui deixa de
pagar per falta de capacitat econòmica i qui ho fa per mala fe; i,
sobretot, oferir solucions de reallotjament i garantir un parc de
lloguer social assequible on situar a les famílies que ho necessitin.
La nova reforma del lloguer no només vulnera tots els compromisos de
l’Estat espanyol en matèria de drets humans. A més, aprofundeix en una
política d’habitatge que ja s’ha demostrat un fracàs. Precaritzar el
lloguer, agilitar els desnonaments, promoure la compra a través del
sobreendeutament i incentivar l’especulació immobiliària ens ha dut a
ser campions europeus en desnonaments, execucions hipotecàries,
habitatges buits, preus elevadíssims i corrupció, entre altres.
La nova reforma beneficia als grans propietaris, especialment a la
banca, i busca atreure la inversió de grans capitals estrangers. En
concret, prepara el terreny per a donar sortida al “banc dolent” que el
Govern està a punt d’aprovar: amb “el banc dolent” l’estat comprarà a
preus inflats de bombolla els actius immobiliaris que la banca no
assoleix col·locar. A continuació, els oferirà a inversors estrangers,
especialment xinesos i russos, amb grans avantatges fiscals aprovades en
el decret d’avui; per exemple, tributant al 0% en l’impost de
societats.
Una vegada més, el Govern socialitza les pèrdues i privatitza els
beneficis amb un rescat multimilionari encobert. La banca guanya, la
població perd. Però hi ha una dada que el Govern sembla no haver inclòs
en els seus càlculs. La població ja no pot més. Centenars de milers de
persones estan signant la ILP per la dació en pagament retroactiva, la
paralització dels desnonaments i la reconversió de l’habitatge buit en
mans de la banca en lloguer social assequible, i no anem a tolerar que
es menyspreï la voluntat popular. Milions d’habitatges buits esperen a
complir la seva funció social. Sobren habitatges i només mancada
voluntat política per a fer efectiu el dret a l’habitatge. Si el Govern
no ho fa, ho farem nostras.
Per a més informació sobre les polítiques d’habitatge a Espanya i les
propostes de la PAH, podeu descarregar-vos gratuïtament el llibre Vidas Hipotecadas: De la Burbuja inmobiliaria al Derecho a la Vivienda, disponible sota llicència CC en aquest enllaç.
PAH, Plataforma d’Afectades per la Hipoteca
FACUA
En comptes d’impulsar els arrendaments, es potencia encara
més l’especulació immobiliària. El Govern també retalla drets als
inquilins fomentant que vagin al carrer encara que compleixin amb les
seves obligacions
Amb la cortina de fum de l’agilització dels desnonaments als morosos,
sens dubte necessària, el Govern deixa desprotegits als inquilins.
FACUA-Consumidors en Acció denuncia la desequilibrada reforma de la
legislació sobre lloguers, l’avantprojecte dels quals aprova el
divendres 24 d’agost el Consell de Ministres, que minimitza els drets
dels inquilins.
“Amb la cortina de fum de la agilització dels desnonaments als
morosos, sens dubte necessària, el Govern també retalla drets als
usuaris en aquest sector impulsant que qualsevol inquilí que assumeixi
escrupolosament els pagaments de les rendes mensuals pugui ser tirat al
carrer”, ha criticat en roda de premsa el portaveu de FACUA, Rubén
Sánchez.
A més, l’avantprojecte de la Llei de mesures de flexibilització i
foment del mercat d’habitatges, la denominació dels quals és “enganyosa i
contradictòria”, suposa que “en lloc de fomentar els arrendaments, es
potencia encara més l’especulació immobiliària”, adverteix Sánchez. “El
Govern pretén fomentar el lloguer de la mateixa forma que l’ocupació,
facilitant que es tirin persones al carrer encara que compleixin amb les
seves obligacions”, planteja el portaveu de FACUA. “Mentre, el Govern
segueix sense imposar a Bankia, la primera immobiliària del país, i la
resta de bancs nacionalitzats, que destinin el seu parc d’habitatges a
la venda i lloguer a preus justs”, afegeix.
Els contractes de fins a cinc anys es redueixen a tres i les pròrrogues de tres a un
Els inquilins ja no podran tenir la tranquil·litat que els seus
contractes de lloguer d’habitatge puguin estendre’s fins a un mínim de
cinc anys, com establix la Llei d’Arrendaments Urbans de 1994, sinó
només tres. A més, les pròrrogues en aquests contractes es veuran
reduïdes dels tres anys fixats en aquesta norma a tan sols un.
Es tracta, denúncia FACUA d’una nova retallada de drets per als
usuaris en benefici dels arrendadors que vulguin lliurar-se dels seus
inquilins per a arrendar els immobles a un preu més alt. Fins a ara, els
contractes fixaven una renda, actualitzable conforme a l’Índex de Preus
al Consum (IPC) durant els primers cinc anys.
Amb els canvis que vol introduir l’Executiu de Mariano Rajoy, després
del tercer any el propietari podrà plantejar que finalitza el contracte
i treure’s de damunt a l’inquilí si té a altra persona que li ofereixi
més per l’habitatge o imposar-li a aquell una renda molt superior.
A més, l’IPC ja no serà l’índex de referència per a actualitzar la
renda cada any de vigència del contracte, el que podrà portar encara més
perjudicis per als inquilins.
La reducció de les pròrrogues a només un any enfront dels tres
vigents en l’actualitat suposaran també una enorme inseguretat per als
arrendataris d’habitatge. Així, tindran durant dotze mesos la incertesa
de si haurien de buscar altre habitatge en breu o el propietari els
exigirà una gran pujada per a romandre en l’immoble. I és que amb la
legislació vigent des de mitjans dels 90, les pròrrogues de tres anys
també implicaven l’actualització de les rendes conforme a l’IPC.
FACUA-Consumidors en Acció
