Després de la sentència ferma del Tribunal Suprem espanyol que reafirmaque la marca “Habana Club” pertany al consorci cubà-francès Habana Club
Holding, SA, i que desestima la intenció de l’empresa Bacardi
d’apropiar-se de la marca en territori espanyol, tal com va aconseguir a
EEUU, organitzacions de solidaritat amb la Illa i associacions de
l’emigració cubana a Europa han proposat intensificar la campanya
internacional de boicot a Ron Bacardi, denominada “Bacardi, un mal
glop”.
Aquesta campanya, que proposa que entitats d’hostaleria, distribuïdores i
població consumidora rebutgin els productes Bacardi, que són venuts amb
una falsa imatge cubana, tracta de sensibilitzar a la població sobre la
responsabilitat d’aquesta firma en el bloqueig econòmic que sofreix
el poble cubà i sobre els seus vincles amb organitzacions de l’extrema
de dreta de Miami.
En la IV Trobada de Cubans i Cubanes Residents a Europa, celebrada a
Barcelona el 17 d’Octubre de 2009, 31 organitzacions de l’emigració
cubana a Europa ja van fer una nova crida al boicot a Bacardi, en un
document que explica les connexions d’aquesta firma amb la màfia
cubano-americana d’EEUU.
Repassem els fets. El 2005, el Jutjat de Primera Instància nº 54 de
Madrid va desestimar una demanda de Bacardi, per la qual reclamava la
titularitat de la marca Habana Club. La firma va interposar recurs,
que va ser desestimat el 2007 per l’Audiència Provincial de Madrid.
Bacardi va presentar llavors recurs de cassació davant el Tribunal
Suprem d’Espanya, la sentència del qual, ara, no oferix dubtes: la marca
Habana Club pertany al consorci entre l’Estat cubà i l’empresa francesa
Pernord Ricard.
Bacardi va iniciar la batalla contra Habana Club el 1994, any en que les
vendes de Bacardi van caure abruptament a causa de la irrupció en el
mercat internacional del ron cubà Habana Club, després de l’acord de
comercialització entre l’empresa estatal cubana Cubaexport i la
multinacional francesa Pernord Ricard, que es va materialitzar en la
creació de l’associació empresarial (joint venture) Habana Club Holding,
SA.
A partir de llavors, Bacardi, que forma part del poderós lobby
empresarial d’origen cubà dels Estats Units, es va llançar a defensar els
seus interessos comercials fent valer important connexions amb el poder
polític nord-americà. Ignacio Sánchez, un dels advocats de la firma,
va participar activament en la redacció de la coneguda Llei
Helms-Burton, aprovada en 1996, que imposa sancions a possibles
inversors de tercers països a Cuba. La participació de Bacardi en la
citada llei va ser tan important que un senador nord-americà va proposar
denominar-la “Helms-Bacardi Protection Act”.
El 1998, Bacardi va aconseguir que el Congrés d’Estats Units aprovés una
secció de la llei de pressupost, l’anomenada Secció 221, que va eliminar
qualsevol dret sobre marques comercials registrades a EEUU a entitats
total o parcialment relacionades amb l’Estat cubà. La marca Habana Club
havia estat registrada a EEUU el 1974 per l’empresa estatal cubana
Cubaexport encara que, des de la implantació del bloqueig econòmic al
començament dels anys 60, el citat ron cubà no havia pogut ser
comercialitzat en territori nord-americà.
Amb la citada Secció 221 en la
mà, Bacardi va treure al mercat d’EEUU un nou ron, fabricat a Puerto
Rico, amb la marca Habana Club, una falsificació que, fins a la data, no
ha estat permesa en cap altre país del món. Bacardi, no obstant això,
continua intentant-lo en territori espanyol.
La família Bacardi, originària de Santiago de Cuba, va col·laborar
intensament amb el règim del dictador Fulgencio Batista i va fugir de
Cuba després del triomf de la Revolució, el 1959. Les seves propietats
van ser nacionalitzades. És d’assenyalar que la marca originària Habana
Club mai va pertànyer a Bacardi, sinó a la societat José Arechabala,
SA.(JASA), que també va ser nacionalitzada el 1960 pel govern
revolucionari. La família Bacardi, com Arechabala i la major part dels
grans propietaris cubans, no van acceptar cap negociació sobre
indemnitzacions compensatòries, i van fugir a EEUU esperant la
intervenció militar que derrotés al nou govern.
Va ser l’any 1997
quan Bacardi va contactar amb els hereus de la família Arechabala,
arribant a un acord econòmic pel qual, a partir de llavors, Bacardi
litigaria en el seu benefici per la marca Habana Club.
Bacardi té vincles directes amb organitzacions de l’extrema dreta
cubano-americana de Miami, a les quals finança, especialment amb la
poderosa Fundació Nacional Cubana Americana (FNCA), implicada en
l’organització de nombrosos atacs terroristes a Cuba. L’activitat
mafiosa de Bacardi és relatada en el documental “The Secret Of The Bat:
Bacardi Between Rum And Revolution” (El secret de la ratapinyada:
Bacardi, entre ron i revolució), premiat en diversos festivals, basat al
seu torn en el llibre del periodista colombià Hernando Calvo Ospina:
“Ron Bacardi: La guerra oculta” (Rhum Bacardi: CIA, Cuba et
Mondialisation).
Bacardi té la seva seu central en el paradís fiscal de la Illes Bermudes
i les seves principals fàbriques a Puerto Rico, però la seva major
activitat comercial se situa a EEUU.
Les vendes de “Habana Club” van arribar els 3,5 milions de caixes de 9
litres en l’any fiscal conclòs al juny de 2010, i exporta el seu
producte a 124 països, excepte a Estats Units on els productes cubans
estan prohibits a causa del bloqueig vigent des de 1962.
