Reusdigital dóna veu a quatre integrants del moviment 15M per analitzar-ne el seu estat actual
15 de maig de 2012 – Enric Canovaca – Reus Digital
Més enllà de la indignació mostrada per gran part
de la ciutadania durant dies i setmanes concretes, el moviment del 15-M
continua viu? Ha aconseguit els seus objectius? S’ha vist reduït als
àmbits d’actuació de grups socials relacionats amb la qualificada com
esquerra més radical? S’ha criminalitzat per part dels mitjans de
comunicació? Com s’ha canalitzat a Reus?
Són preguntes que amb el primer
aniversari de l’inici del moviment prenen més força i que Reusdigital
ha volgut debatre amb quatre ‘indignats’ reusencs, al peu del canó de
les últimes activitats organitzades a la ciutat contra les retallades
dels drets socials, laborals i econòmics. Segons ells, el 15-M ha servit
per conscienciar la gent i, a hores d’ara, camina cap a l’autogestió,
davant la negativa dels dos grans partits d’assumir les seves
reivindicacions.
Eva Martí, de 43 anys, és treballadora social a
l’Ajuntament de Reus i ha fotografiat el 15-M a la ciutat durant
enguany. Considera que les convocatòries de protesta de fa un any “van
ser com un despertar de gent que mai havia participat en moviments
socials i que es va començar a comprometre amb les assemblees i grups de
treballs”. “És donar el poder a la gent per decidir”, afegeix l’Eva,
qui sí que reconeix que els incidents a plaça de Catalunya “van
significar un abans i un després”, i, a partir d’aquí, “hi ha hagut un
cert desencantament general”. Malgrat tot, aquesta ‘indignada’
puntualitza que “l’esperança del canvi continua existint”, com ho
demostren les manifestacions massives de l’última vaga general.
Víctor Villacampa, de 29 anys, és enginyer de
telecomunicacions, estudia un curs de robòtica i actualment es troba a
l’atur. “Després de trenta anys de destrucció de la cultura
revolucionària, en un any s’ha creat més xarxa social que en els últims
vint-i-cinc”, afirma aquest jove, qui prefereix veure el pot mig ple que
mig buit. En aquest sentit, Pablo Fuentes, de 29 anys, infermer de
l’Hospital de Sant Joan i integrant del grup de teatre la ‘Llana Negra’,
assenyala que el més important ha estat la creació d’un tipus
d’organització “més eficaç i amb més qualitat, incorporant gent de
diversos estaments socials”.
Després d’anys d’una “democràcia ficticia”, l’Eva reconeix
que és molt difícil canviar la mentalitat “individualista” de la
societat espanyola però valora positivament que el moviment hagi servit a
“molta gent que no estava contenta amb la situació econòmica i social i
no tenia un espai on articular-se”. A més, tots tres coincideixen en
afirmar que amb el 15-M s’ha impulsat una major consciència social. No
obstant, l’estructura assembleària del moviment ha facilitat o
dificultat l’assoliment d’uns objectius concrets?
El model assembleari
Des d’aquest punt de vista, el Pablo realitza força
autocrítica ja que considera que el sistema de decisió a partir de
reunions mutitudinàries no “acaba de funcionar per prendre decisions
concretes” i el Víctor ressalta la manca d’una cultura assambleària al
país com a possible causa d’aquest fet. “S’ha de saber dinamitzar una
assemblea i pot ser seria millor reduir els seus membres en funció de
grups treball concrets, sense excloure ningú”, indica el Víctor. Així,
es podria aconseguir una major incidència i capacitat d’actuació.
En qualsevol cas, l’Eva incideix en què les dificultats
organitzatives ha estat un argument molt utilitzat per part dels
polítics i dels poders econòmics amb “l’objectiu de desanimar l’indecís i
que no participés en les manifestacions”. “Hem d’aprendre poc a poc”,
manifesta aquest ‘indignada’. S’ha de trencar amb la “filosofia
vertical” dels moviments polítics a Espanya, afegeix el Víctor, qui
considera que els partits no poden ser formacions aïllades les unes a
les altres. A Espanya, tot i existir unes dues mil formacions
polítiques, “dues mantenen el seu lideratge en funció d’una llei
electoral injusta”.
Amb un canvi normatiu que permeti l’entrada d’opcions
socials i econòmiques alternatives es “podria trencar aquest
bipartidisme” i s’obriria la porta a canalitzar les demandes exigides
per molts ciutadans ‘indignats’, opina aquest enginyer industrial, qui
també ressalta que “així és netejaria part del sistema actual”. Un
exemple paradigmàtic serien les últimes eleccions a Grècia, que han
suposat l’ascens fins a la segona posició d’una aliança de partits
d’esquerra que s’oposa al rescat de la Unió Europea i aposta per altres
sortides de la crisi econòmica.
El 15-M, en mans de l’esquerra?
Fa un any es veien moltes famílies i ciutadans pels carrers
i places que pot ser no s’idetificaven directament amb les esquerres
però volien mostrar el seu descontentament general. Un any després, el
15-M ha quedat en mans d’aquells que s’identifiquen amb l’esquerra? “Si
ser d’esquerres vol dir ser un treballador de baix i no d’èlit sí, però
aquest és un moviment principalment de gent de classe mitjana cap a baix
que veu com paga molts importos i se li treuen drets”, contesta l’Eva,
qui considera que el tret distintiu del 15-M s’hauria d’establir més en
base a la classe que no a la ideologia.
Pel Víctor, s’hauríen de definir què són les esquerres,
tenint en compte “que el PSOE és la dreta i el PP l’ultradreta”, mentre
que el Pablo no creu que la qualificació de moviment de classe o
d’esquerres modifiqui la realitat existent. Deu milions de persones han
votat als populars en les últimes eleccions estatals, el que significa
que molta gent de classe mitjana o baixa els hi ha donat la confiança.
“A Espanya existeix molta ignorància de gent que vota el PP sota
l’imaginari de la por als immigrants o d’altres qüestions i no s’adona
que això no els beneficia en res”, conclou l’Eva.
Aquesta treballadora social creu bàsic “fer veure a tothom
que la situació no pot continuar així i que l’únic que provoca és
empobrir-nos des d’un punt de vista econòmic i de valors”. “Després hi
ha molta gent que quan no té res fa ús de la violència”, continua l’Eva,
qui davant la resposta negativa dels dos principals partits polítics
aposta per l’autogestió com a model per tirar endavant, a través, per
exemple, del cooperativisme. En aquest sentit, el Víctor defineix el
15-M com un motor que es troba latent i que periòdicament s’encèn amb
espurnes com la vaga general o la celebració de l’1 de maig.
Els ‘indignats’ a la ciutat
A Reus, el moviment del 15-M ha establert aliances amb
d’altres entitats i partits polítics situats a l’esquerra social, com
joves independentistes, la CGT i la CUP. Sota la denominació de
l’Assemblea Popular de Reus, tots aquests actors han organitzat durant
aquest any un bon grapat d’activitats i concentracions contra les
retallades socials i econòmiques i ha impulsat models d’autogestió. Un
exemple destacat és el ‘Banc del Temps’. Una persona acumula minuts
transmetent a una altra qualsevol habilitat o coneixement i després
aquest mateix individu pot invertir el temps en una altra activitat, no
necessàriament impartida per seu primer interlocutor.
El Víctor considera que l’Assemblea de Reus té capacitat
“de representar a molta gent, tot i que no tant d’arrosegar-la per fer
activitats i concentracions” i estableix com a punts fundacionals bàsics
el fet de no tenir cap sigla, “ni tendència política” i que la gent
“s’hi pugui adherir de forma individual”. L’Eva reconeix que a dins hi
ha formacions i entitats amb un marcat signe polític, però puntualitza
que aquestes no marquen ideològicament l’agenda del moviment i, a més,
“han ofert una molt bona estructura d’espais arreu de la ciutat”.
Com canviar el sistema
Una de les preguntes que més sovinteja pel debat és
l’existència real de possibilitats de canviar el sistema des dins,
acceptant alguns dels defectes que hi puguin haver i sense trencar-lo
completament. L’Eva prefereix fer un “reinici”, tot i que reconeix que
les coses “van canviant poc a poc i desgraciadament quan canvien més
ràpid és amb guerres”. “Cal intentar ser un revolucionari sense ser
hipòcrita”, afegeix el Víctor, mentre que el Pablo insisteix que és clau
canviar el sistema polític per donar a pas a d’altres formacions que
aposten per més participació ciutadana.
Per la seva banda, Mireia Massó, de 20 anys, integrant del
grup de teatre ‘Llana negra’ i a l’atur, s’afegeix a última hora al
debat i aporta el seu granet de sorra en aquesta qüestió. “S’ha de
canviar el sistema educatiu ja que la majoria d’estudiants que es formen
a la ESO acaben sent un fracàs”, afirma la Mireia, per qui en aquesta
etapa de formació s’haurian d’apostar per altres tipus de valors
socials. Aquest model dóna com a conseqüència uns joves desencantats amb
la realitat i, en moltes ocasions, desconnectats dels problemes reals
del carrer.
El paper dels mitjans de comunicació
El debat també gira al voltant del paper dels mitjans de
comunicació com a altaveus negatius o positius del 15-M. Sense queixes
de la cobertura local, tots quatre coincideixen en assenyalar que els
diaris, ràdios i televisions nacionals “busquen el sensacionalisme” i, a
vegades, “es queden només amb les imatges de violència aïllada que hi
pugui haver en les manifestacions”. Tot plegat, ho consideren una
estratègia per deslegitimar les reivindicacions dels ‘indignats’, en
connivència amb el poder polític i econòmic.
“Trobo injustificable la violència”, afirma el Pablo, però
també “em sembla vergonyós que hi hagi policies que deixin actuar als
violents i després carreguin contra tothom que s’hi posa davant”. Per
l’Eva, el moviment no té res en contra dels policies i, de fet, “sempre
hem intentat que s’afegeixen a les nostres causes”. Per tant, consideren
que és desafortunada la imatge que es dóna en alguns mitjans dels
manifestants enfrontats als Mossos d’Esquadra o la Policia Nacional.
Malgrat no haver aconseguit gaires canvis en el sistema
polític i econòmic, el 15-M continua amb les seves reivindicacions i la
celebració d’assemblees setmanals. El temps dirà si aquest moviment
canviarà el model o serà absorbit pel propi sistema com una oposició
residual. No obstant, existeixen algunes escletxes per a l’esperança,
com és el cas de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que impulsen
les plataformes d’afectats per les hipoteques de tot l’Estat. De
voluntat, que no en falti.
http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=25221
