ENRESA i l’AMAC han tingut 20 anys per portar la riquesa que araprometen.
Un cementiri nuclear després de 20
anys de funcionament, no millora la situació dels municipis on
s’instal·la. Tampoc les centrals nuclears signifiquen el progrés dels
territoris que les acullen.
En el cas d’Ascó, per exemple, el conjunt de municipis
de l’àrea nuclear ha perdut el 22% de la seua població des que té
centrals nuclears; en el mateix període, Ascó perd 18 hab./any. El propi
municipi d’Ascó té un polígon industrial buit, amb només un Parc de
Bombers, un cementiri, i un camp futbol. La comarca de la Ribera d’Ebre
és la que, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, any rere any té
el PIB/càpita més alt de Catalunya, però al mateix temps, segons
l’Informe de la Pobresa 2002 de Caixa Catalunya, és la comarca amb el
percentatge més elevat de població que viu en condicions de pobresa, un
17’4%.
Les dues centrals nuclears en funcionament a Ascó, que
facturen uns 1’2 milions d’€ al dia, van generar al 2009 uns beneficis
d’uns 440 milions d’€. L’any passat l’ajuntament d’Ascó va ingressar de
les centrals nuclears al pressupost municipal, en concepte d’impostos
directes, uns 7 milions d’€. Aquesta quantitat equival als beneficis
obtinguts en 5 dies de funcionament (1’6%) de les centrals nuclears
d’Ascó. Això vol dir que els 360 dies restants de l’any (98’4%) els
beneficis van marxar cap a la seu de les empreses gestores (en un 75% a
ENDESA-ENEL, i en un 25% a IBERDROLA).
Com a conseqüència del PIB/càpita (riquesa teòrica), la
Ribera d’Ebre ha deixat de rebre milions d’€ en concepte d’ajudes
europees al desenvolupament. Els sectors agrícoles de la comarca, tot i
fer uns productes excel·lents, no poden obtenir indicacions de qualitat,
Denominacions d’Origen o Indicacions Geogràfiques Protegides, per culpa
de la presència de les centrals nuclears al territori. De fet, el propi
l’Estat espanyol reconeix un impacte negatiu de les CCNN al territori.
En l’esborrany d’odre ministerial de 30 de desembre de 2009 on es
prometen els diners que rebria el territori que acollís el cementiri es
pot llegir: “…los municipios mencionados aún mantienen
una marcada dependencia económica de las instalaciones nucleares, debido
a la baja incidencia que las mismas han tenido en su desarrollo
económico,…”[1]
Quines empreses subsidiaries s’han creat a la comarca en
aquest temps? Quins resultats positius pot oferir l’alcalde d’Ascó
despres de tans anys de suposats beneficis nuclears? La política del pelotazo només mira cap a fora del territori.
Ajuntament ric i polígon industrial buit.
El Cabril (Hornachuelos, Còrdova)
El cementiri de residus radioactius de mitjana i baixa
intensitat que Enresa gestiona a El Cabril, no ha acomplert les
expectatives creades ni s’han complert les promeses que l’empresa
pública va fer en el seu moment.
Declaracions dels alcades de la zona de El Cabril als
diaris ABC (31 de gener) i EL PUNT (23 de març), posen de manifest
aquesta situació. “Aquí no hay industria ninguna”, “De crear trabajo, nada”, “Aquí la
gente emigra”, “El pueblo está muerto, sin vida”,
“El Cabril no ha dado vida ninguna aparte de los cuatro
que trabajan allí…… Y la gente se ha seguido yendo.”, “El Cabril no
ha servit per mantenir el cens de població”, “Hem fet una inversió
important en infraestructures turístiques, apostem pel turisme rural i
les produccions agràries de qualitat, i això no és compatible amb un
cementiri nuclear”.
Efectivament, segons dades del Instituto
Nacional de Estadística, el municipi d’Hornachuelos així com els
tres de l’entorn, Fuente Ovejuna, Las Navas de la Concepción i Alanís,
perden població des de 1989 a un ritme de -197 hab./any (3170 habitants
menys, que representen una pèrdua del 19%). Els productes
agroalimentaris de la zona no es poden vendre amb el nom dels municipis
afectats i s’han de comercialitzar amb una altra marca i un altre nom.
Segons dades d’Enresa, l’any 2008 a El Cabril hi treballaven 118
persones, i només 20 eren d’algun d’aquest quatre municipis (un 19% de
la plantilla).
Per tots aquests motius, cap dels quatre municipis
afectats s’ha plantejat presentar candidatura al cementiri de residus
radioactius.
Gorleben (Alemanya)
“Les regions d’Alemanya que acullen cementiris nuclears
segueixen sent tan pobres com als anys 70”, així ho explica
l’eurodiputada Rebecca Harms, que es filla de la zona de Gorbelen.
L’eurodiputada explica “que molts dels diners que s’havien d’invertir en
paral·lel al cementiri nuclear es van invertir fora del territori i que
els llocs de treball que aquest centre havia de promoure van recaure en
gent especialitzada i no pas en veïns del municipi o de la demarcació”.
Ha explicat també “que molts pagesos de la zona han vist com el seus
productes són devaluats, ja que han d’aparèixer etiquetats com a
provinents d’una altra zona”. Harms ha invitat als polítics d’Ascó a
visitar la zona perquè puguin comprovar de primera mà les negatives
conseqüències socials i econòmiques d’acollir un cementiri nuclear.
Borsele (Holanda)
L’exemple per Ascó no és Borsele que, amb 20.000
habitants, ja tenia una economia diversificada abans que s’instal·lés el
cementiri nuclear. El d’Holanda és un cementiri que només funciona des
de 2003, és per als residus de la única central nuclear del país, és deu
vegades més petit del que volen instal·lar a l’Estat espanyol, i van
tardar més de 15 anys en escollir i consensuar l’emplaçament definitiu.
En el cas d’Holanda, prèviament i no després, com es fa aquí, es va fer
un procés molt rigorós de consultes als municipis, als partits i als
ciutadans.
Els suposats beneficis
Segons consta en la convocatòria per acollir el
cementiri nuclear, la inversió total per a la construcció d’aquesta
instal·lació serà de 700 milions d’euros. Però segons es pot llegir en
el document “Plataforma logística del ATC”[2] penjat al web de la Comisión Interministerial, els costos d’inversió
previstos són d’uns 540 M€, dels que el 25% s’invertiria en obra civil,
mentre que el 50% de la inversió serà en components mecànics (càpsules
d’emmagatzematge, etc.), i el 25% restant en equipaments d’altres
sistemes d’enginyeria, supervisió i posada en marxa que realitzaran els
propis enginyers d’Enresa. La major part de la inversió, doncs, no es
recaurà al territori on s’instal·li el cementiri, sinó que anirà a parar
als indrets on s’elaborin els components mecànics o a les butxaques
dels tècnics d’Enresa que es desplaçaran al territori per procedir a la
supervisió i posada en marxa.
Els llocs de treball durant el període de construcció
aniran directament relacionats als percentatges d’inversió. Així doncs,
la major part dels 300 llocs de treball que diuen que es generaran
durant aquesta etapa, no recauran en el territori on es construeixi el
cementiri. En qualsevol cas, i com diu la pròpia convocatòria, aquests
llocs de treball només es garanteixen per als primers 5 anys.
Els llocs de treball un cop el cementiri entrés en
funcionament són un misteri, ja que no estan esmentats ni en la
convocatòria ni en el document explicatiu del projecte. Segons els
moments i els llocs, alguns diuen 60, altres 90, altres 100. En
qualsevol cas, es tractaria de llocs de treball altament qualificats, i
que els territoris aspirants difícilment podrien cobrir-ne la seva
totalitat.
Els suposats beneficis econòmics que el Ministerio
de Industria promet per al territori que l’aculli, uns 6 milions
d’euros, ja son la meitat dels 12 que el mateix ministeri prometia fa un
any. Aquests beneficis actualment pengen d’un esborrany d’ordre
ministerial, que no ha estat aprovada, i que parla de màxim 3 milions
per al municipi i 3 més a repartir entre la resta de municipis. Qui
garanteix que s’aprovarà finalment aquesta ordre? Si fa un any prometien
12 milions i ara 6, qui assegura que finalment no sigui una quantitat
inferior? Cal recordar que el municipi de Borsele, a Holanda, per tenir
el cementiri només cobra uns 100.000 euros anuals en concepte d’impostos
com qualsevol altra activitat econòmica. En qualsevol cas, una ordre
ministerial es pot modificar d’una setmana per l’altra.
[1]
http://www.mityc.es/energia/nuclear/Legislacion/Estatal/proyectos/Orden_municipios_inicio.pdf
2
http://www.emplazamientoatc.es/NR/rdonlyres/65DEEECA-5015-41CD-BEDF-A690670B7609/0/Plataforma_LogisticaATC.pdf
COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)
http://blogcanc.blogspot.com/
Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona, 25 de març de 2010
