22 joves guionistes i dibuixants de còmic s’han unit per donar una visiópeculiar dels “indignats” a ‘Revolution complex’, editat per Norma. El volum alterna il·lustracions amb les vinyetes polítiques i les entrevistes gràfiques.
El sentit de l’humor i la ironia són dos dels components principals de Revolution complex,
un còmic col·lectiu de 22 joves dibuixants i guionistes que s’han unit
per donar la seva visió indignada del que ens està passant. Amb pròlegs
d’Arcadi Oliveres, del crític Jaume Vidal i de l’editor de Norma Rafa
Martínez, i una il·lustració final de Daniel Torres, el volum és una
antologia dels creadors més oberts del còmic actual, a més d’una
interpretació desinhibida d’un estat de coses intolerable. La
intel·ligència de les historietes s’escapa de les obvietats i sovint
trobem situacions paradoxals, que incrementen l’atac al poder d’una
manera llibertària i fora dels ismes dogmàtics.
Amb llibres emblemàtics, encara als aparadors de novetats, com ara Les raons dels indignats (Pòrtic), coordinat per Raimundo Viejo, i els fonamentals de la revolta, Indigneu-vos i Comprometeu-vos,
tots dos de Stéphane Hessel i editats per Destino, ara ha tocat el torn
als joves historietistes. De fet, hi ha una nova antologia de la gent
del còmic en premsa, Yes we camp! Trazos para una (r)evolución,
així com un recull dels poetes catalans que es van reunir i van recitar
versos amb els acampats de la plaça Catalunya i que sortirà a la tardor.
Revolution complex està presentat com un medicament contra el tedi i el cofoisme. En el prospecte indiquen: “Revolution complex pertany al grup d’obres realitzades per l’ésser humà compostes per ironia + indignació + ràbia rabiosa + creuament de cables + grrrrrrrr (o això es pretén i és en l’ànim dels seus pobres autors). Revolution complex
està indicat per al tractament simptomàtic de la impotència diària que
sentim quan ens assabentem de les polítiques econòmiques que s’estan
duent a port en la nostra vella i estimada Europa.” Un medicament
creatiu sobre diferents aspectes de la resposta.
El volum alterna
les il·lustracions amb les vinyetes polítiques i unes interessants
entrevistes gràfiques, on diferents personatges analitzen la situació.
Precisament un dels prologuistes, Jaume Vidal, cita Hessel amb una de
les frases que podria servir de resum d’aquesta manera de sentir: “Crear
és resistir, resistir és crear.” Amb aquesta premissa podem trobar un
recorregut a través de les estètiques diferenciades, des d’una història
ambientada durant les invasions bàrbares de Roma fins a les més
costumistes, protagonitzades per urbanites hipocondríacs, entre ells,
reaccionaris força divertits.
Alguns dels còmics podrien haver estat considerats en altres èpoques com de ciència-ficció, del tipus que publicaven Totem i Cimoc.
Moltes de les històries semblen concebudes com les distopies de James
Ballard, George Orwell, Aldous Huxley i Manuel de Pedrolo, però el futur
catastrofista ja el tenim a taula. Mentre a l’altra riba del
Mediterrani s’han succeït les guerres i les revolucions (Tunísia,
Egipte, Líbia, Síria, Palestina, Grècia…), aquí el fenomen se
circumscriu de moment a les revoltes pacífiques i a la protesta
generalitzada. Un sector ja prou desafavorit, com és el dels dibuixants i
guionistes de còmic, dóna la seva opinió, amb algunes frases que, per
repetitives, fan un efecte de lletania o de tornada d’una cançó: “Vivim
per sobre de les nostres possibilitats.” Als únics que sembla que els va
bé el negoci és als advocats especialitzats en dret laboral i als
anomenats sindicats majoritaris, que van a comissió. La resta espera
impassible a la cua dels pròxims desocupats dins les mesures que els
poderosos diuen que serviran per reactivar l’economia. L’economia de
qui? Un dels títols d’aquestes historietes ho certifica: Com acomiadar correctament un empleat? Fa gràcia sense pretendre ser graciós.
* Un article de David Castillo publicat al diari El Punt Avui.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/446744-els-indignats-en-comic.html
