Ferran Aisa. Remei Morros
Salvat-Papasseit (1894-1924) és
l’exemple més pur de l’home que, sortint de baix, pren consciència i,
des de la seva condició de proletari, es rebel.la. I ho fa a través de
la “kultura”, paraula màgica per Salvat, però allunyat dels
academicismes i les floritures noucentistes de l’època. El seu
autodidactisme es nodreix de lectures àcrates i compromeses que
l’ajuden a formar-se un caràcter rebel i el fan evolucionar des d’un
catolicisme profund cap al socialisme i l’anarquisme i cap a un
nacionalisme de profundes arrels socials.
Compromès amb la
realitat política del moment, funda diaris com “Un enemic del Poble” i
“Arc Voltaic”, i col.labora a d’altres com “Los Miserables”, “La
Columna de Foc”, etc, abans de, condicionat per una tuberculosi que
acabaria amb la seva vida als 30 anys, concentrar-se en una tasca
poètica que faria de Salvat un dels referents imprescindibles de la
poesia catalana del segle XX. El Salvat de mots inflamats, el Salvat
avantguardista, el Salvat revoltat… esdevindrà Poeta, és a dir,
l’home entusiasta.
Editorial Virus
328 pàgines
