“Crear mercats socials en el si de la societat capitalista podriarepresentar per al postcapitalisme el que van suposar les
repúbliques urbanes durant l’edat mitjana per al naixement del
capitalisme”. Jordi Garcia Jané
Joan Peiró i Belis –vidrier, llibertari, cooperativista i ministre
de la Segona República– es preguntava sobre l’economia que naixeria
a la llum de la revolució del juliol de 1936: “Quines formes de
col·lectivització revestirà aquest cicle revolucionari? Serà la
cooperativa, superada amb les noves modalitats socialitzants? (…) Si
no és la cooperativa, què serà?”. En aquell debat, vivíssim i
apassionat, sobre què havia de protagonitzar l’aleshores anomenada
Nova Economia (cooperatives? socialitzacions? col·lectivitzacions?),
semblava que la inventiva del proletariat català era tan intensa com
la força de què disposava per fer-la realitat.
Avui, salvant les distàncies i des d’una humilitat justificada per
la relativa potència dels agents socials que aposten per superar el
capitalisme, cal preguntar-se igualment sobre l’articulació
econòmica que acompanyarà l’actual cicle de canvi polític. Perquè,
si no volem construir un nou país sobre les bases de la vella
economia capitalista, haurem d’obrir el debat al voltant de les
dimensions materials del procés constituent. Quina és, aleshores,
l’economia que ha d’articular la república catalana del segle XXI?
Efervescència socioeconòmica
Avui, no estem –encara– a les portes d’una revolució, però són temps
d’una efervescència política i, alhora, socioeconòmica. El llarg
cicle d’ajust que vivim ha motivat successives onades de
mobilitzacions i, a la vegada, ha sacsejat el camp econòmic i
social. Avui, com subratllen els amics i les amigues de Coop57,
“milers de dones i homes estan (re)construint els vincles econòmics,
polítics i socials sobre noves bases”.
Amb vint anys d’activitat quotidiana com a talaia, des de la
cooperativa de serveis financers ètics i solidaris dedueixen que les
alternatives socioeconòmiques cobraran força properament. “Salts
qualitatius i quantitatius que canviaran”, afirmen, “la fisonomia
dels nostres territoris”. Es refereixen a projectes de
desenvolupament local en clau d’economia solidària, iniciatives de
recuperació ciutadana de serveis bàsics, formes de gestió
comunitària d’equipaments públics, cooperatives d’habitatges de
propietat col·lectiva i compartida, projectes de sobirania
energètica i alimentària o de desenvolupament rural en clau
agroecològica.
Efectivament, doncs, són temps d’efervescència per a l’economia
social i solidària (ESS). L’ascens de les finances ètiques –formades
per Coop57 i altres entitats com Fiare o OikoCrèdit– sembla
“imparable”, segons els diagnòstics del Baròmetre de les Finances
Ètiques. El sector, amb gegants híbrids com Triodos Bank, actualment
compta amb 187.383 clientes a l’Estat espanyol i disposa d’un
estalvi de 1.500 milions d’euros.
Per la seva banda, les iniciatives socioempresarials com les
cooperatives, a mitjan 2015, ocupaven un 4,2% més de treballadores
que durant el mateix període de l’any anterior; i també arriben a
més gent. Segons l’estudi d’i-Labso per a la Federació de
Cooperatives de Treball de Catalunya, més d’un terç dels actuals
consumidors de productes i serveis cooperatius s’hi han afegit els
darrers cinc anys, coincidint amb la vigent crisi econòmica i
social. En aquest sentit, iniciatives com Som Energia, la
cooperativa de consum d’energies renovables que compta amb prop de
22.000 associades, està esdevenint tot un referent per pensar
l’escalabilitat sostenible i democràtica del cooperativisme i ja ha
estat replicada per propostes com Som Connexió en el camp de la
telefonia i Internet.
Arreu de les comarques, també neixen experiències –sovint poc
formalitzades– que contribueixen a la resolució col·lectiva i
solidària de les necessitats socials. En àmbits com l’agroecologia,
els horts comunitaris, el microfinançament, els fons de crèdit
col·lectiu, els mercats i les xarxes d’intercanvi, les monedes
socials, les tecnologies socialment útils, els espais autogestionats
o els béns culturals i digitals, estan naixent i consolidant-se una
multiplicitat d’iniciatives que actuen en tots els trams del cicle
econòmic. Producció, intercanvi, gestió, distribució d’excedent,
moneda, consum i finançament de béns i serveis; organitzades a
partir de relacions de solidaritat i cooperació, de reciprocitat i
autogestió i sense desvincular –oposició pràctica a la desraó
neoliberal– l’activitat econòmica de la defensa dels béns comuns
naturals i culturals, la transformació igualitària de l’economia i
la sostenibilitat de la vida del conjunt de la població.
A més, una sèrie de vectors fronterers amb l’economia social i
solidària, com són l’economia de les cures i l’economia
col·laborativa, poden eixamplar la resolució equitativa, vivible i
viable de les necessitats. Si les interaccions entre l’economia
feminista i l’economia solidària s’intensifiquen en els creixents
nodes de suport mutu i de cura a les persones, poden esdevenir una
nova economia cooperativa de les cures. I si acompanyem les
experiències d’habitatge, comunicació i transport col·laboratiu cap
a la cultura econòmica del cooperativisme (propietat col·lectiva
dels mitjans de producció, distribució, consum o finançament; formes
de gestió i presa de decisions democràtiques; responsabilitat social
i mediambiental; redistribució d’excedents….), podrem defensar-les
de la captura mercantilista de les multinacionals del capitalisme
col·laboratiu (Airbnb, Uber, etc.) i fer que el fet col·laboratiu
–tant en voga i tan confús– esdevingui un “recurs per al bé comú,
que es comparteixi com una propietat de la comunitat i es mantingui
accessible com un bé públic”, que diria Yochai Benkler.
Eines per a l’articulació i la incidència sociopolítica
Tal com escrivia el company Rubén Suriñach al Balanç Social de la
XES de 2014, l’economia social i solidària no viuria l’actual
efervescència si no fos pel bagatge històric del cooperativisme a
casa nostra, pels recents moviments socials, per l’eclosió de les
tecnologies de la informació o per la crisi econòmica i política de
la darrera dècada. En qualsevol cas, com bé s’apuntava seguidament,
avui, “la creativitat col·lectiva transformadora està desfermada i,
ara, l’important és dotar-la d’eines, d’estructures i referents
perquè pugui tenir l’abast més gran possible”.
Aquest és un dels objectius que orienten el present Informe del
Mercat Social Català, coordinat pel mateix Suriñach, un treball
trenca-gels que neix per dibuixar l’abast concret del Mercat Social
a Catalunya, entès com a “plasmació pràctica d’un circuit econòmic i
de satisfacció de necessitats basat en els principis de l’Economia
Social i Solidària”.
Cal dir que el concepte de Mercat Social, que encunyà Jordi Garcia
Jané l’any 2002, és un dels principals horitzons estratègics de
l’Economia Social i Solidària, un horitzó construït amb la pràctica
quotidiana de la intercooperació.
Intercooperar, tal com escriu el mateix Garcia Jané, significa en
primer lloc “una cosa tan bàsica com comprar-se mútuament”, això és,
procurar –tant com sigui possible– escollir una empresa de
l’economia solidària com a proveïdora. El segon esglaó, per a Garcia
Jané, “consisteix a crear nous projectes socioeconòmics en la
producció, la comercialització i el crèdit compartint excedents i
recursos mitjançant cooperatives de segon grau, grups cooperatius i
altres estructures, formals o informals, d’intercooperació”.
Finalment, quan la majoria dels actes econòmics de l’ESS s’acaben
fent en el seu si, aleshores “hem pujat un esglaó més en la
intercooperació i ja estarem construint un mercat social”.
Així, construïm Mercat Social des de les pràctiques socioeconòmiques
de la intercooperació, però també –com relata Suriñach a l’informe–
amb eines per a l’articulació i la incidència sociopolítica.
Des de la Xarxa d’Economia Solidària (http://www.xes.cat/), per exemple, construïm Mercat
Social quan impulsem el Balanç Social com a sistema d’acreditació o
certificació pròpia. Quan celebrem la Fira d’Economia Solidària de
Catalunya (enguany, 2015, IV edició!); quan obrim les trobades
d’intercooperació; quan cartografiem les iniciatives arreu del
territori amb el Pam a Pam; quan impulsem la intercooperació
sectorial (de la restauració a la gestió comunitària, de
l’arquitectura a la moneda social, de les finances a les TIC); quan
impulsem l’articulació territorial a l’Empordà, a Terrassa, a
Lleida, al Barcelonès Nord, al Bages o als barris de Barcelona.
Creem Mercat Social quan impulsem el creixement i l’arrelament de
l’economia solidària com a pràctiques socioeconòmiques viables,
vivibles i equitatives; quan n’organitzem el desenvolupament com a
moviment socioecònomic autònom, feminista i postcapitalista. I,
finalment, també quan creem les condicions per a l’ampliació del
Mercat Social fent incidència en les institucions polítiques i
elaborem les Mesures per a la Democràcia Econòmica Municipal o la
Proposta d’una Llei d’Economia Solidària per al Parlament de
Catalunya.
El Mercat Social, doncs, és una esfera important pel projecte
emancipador de l’economia social i solidària. No creem cooperatives
o altres iniciatives socioeconòmiques per posar-les a competir entre
elles i dins el mercat capitalista, sinó per enxarxar-les
socialment, per integrar-les econòmicament, per fer múscul i
transformar les regles del joc.
Juntament amb els moviments socials i les xarxes comunitàries –i amb
les administracions que apostin per un canvi del model econòmic–
forgem la diversitat, la pluralitat i la riquesa del Mercat Social i
l’Economia Social i Solidària. Aquestes seran –com es preguntava
Joan Peiró fa tants anys!– les formes de la col·lectivització del
segle XXI: unes economies transformadores i per l’emancipació.
* Article d’Ivan Miró i Acedo, sociòleg, soci cooperatiu de La
Ciutat Invisible i membre de la Xarxa d’Economia Solidària,
publicat a la Directa.
https://directa.cat/mercat-social-economies-lemancipacio
