Han passat molts anys des que un novembre de fa molts anys, unsquants amics d’un institut de secundària de València vam decidir
crear un grup de música. Era l’any 1993 i ens enfrontàvem al repte
de bastir un vaixell on embarcar uns quants instruments i moltes
il·lusions. Un vaixell potser massa fràgil però disposat a plantar
guerra en una aventura que ens ha acabat amerant fins els ossos.
Vint anys després, fem recompte d’aquest viatge. De tots aquests
anys de travessia brutal. Anys i anys d’alegries senzilles i
emocions compartides. Anys i anys d’assajos i rialles, de viatges i
cançons, de concerts i batalles lliurades amb tots vosaltres. Anys i
anys de navegar a tota vela cap a rumbs marcats contra la por.
Ara, però, després de la intensa gira del disc-llibre Coratge,
sentim la necessitat d’aturar aquest vaixell anomenat Obrint Pas. I
serà una aturada temporal però, de moment, indefinida. No volem
marcar-nos dates. Tampoc volem abandonar per sempre el vaixell que
ha estat casa nostra. No volem anunciar que ací s’acaba tot. Al
contrari. Ací tot continua encara que siga en forma d’altres
projectes, d’altres aventures, d’altres fronts oberts. Per això ens
acomiadarem indefinidament amb una gira que hem volgut anomenar
Seguirem. Perquè nosaltres, com vosaltres, ací seguim i seguirem.
Amb les batalles quotidianes. Desafiant els reptes a què ens
enfrontem totes i tots.
La gira d’enguany serà de pocs concerts. Una gira curta que ens
portarà a pobles i ciutats de la nostra geografia. Concerts que ja
estan confirmats i d’altres encara per tancar que esperem
anunciar-vos aviat. Una gira que s’entrellaçarà amb el format
acústic que ha anat creixent i madurant amb els anys. De fet, els
dos únics concerts que farem l’any 2014 seran en aquest format
acústic. Serà l’oportunitat de canviar de pell i de vestir les
velles emocions amb un noves robes. D’acomiadar-nos amb una manera
diferent de sentir les cançons que ens han vist créixer.
A partir del 2014 s’obre una nova etapa per a nosaltres. No sabem si
Obrint Pas salparà de nou o si no ho farà. Només sabem que tots
aquest anys de somriures i ferides ens han fet ser els qui som ara.
Ens costa dir-ho. Ens costa escriure-ho. I per això esperem
retrobar-nos a la gira curta d’enguany. Abraçar-vos i contagiar-nos
amb el nou i el vell coratge. Amb la il•lusió del primer dia. Amb
les paraules vives. Amb els somnis humils.
Milers de gràcies a totes i tots per aquests anys.
Fidels al vell somriure, camí de la victòria, seguim, seguirem.
Obrint Pas, València. Març 2013
