La reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) aprovada el passat 26 de
juny per la Unió Europea i defensada pel govern espanyol, està feta a
mesura dels grans terratinents i multinacionals.
En el sí del Parlament Europeu i de la Comissió Europea, així com en
el Consell Europeu, que porten des de l’any 2011 negociant la “nova”
PAC, han pesat més les propostes legislatives de l’agroindustria, del
sector financer, de les empreses agroquímiques i biotecnològiques i la
gran distribució. En canvi no han recollit les propostes
d’organitzacions de petits agricultors, ecologistes i consumidors.
La PAC, que s’emporta el 40% del total del pressupost comunitari,
aposta i agreuja una política que ha provocat que en els últims 10 anys
desaparegués prop del 30% de l’ocupació agrària europea. No dóna suport
una agricultura que generi aliments segurs i de qualitat, ni fixa
població en el mitjà rural, ni garanteix rendes dignes per a
agricultors, ni preus justs per a consumidors. A més, agreuja la crisi
ambiental (canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, desertificació,
deforestació, etc.) que provoca l’agricultura industrial. També
perllonga aquelles polítiques internacionals que estan causant fam i
desnutrició en molts països del món.
Ecologistes en Acció qüestiona que la nova PAC sigui “més
sostenible”, com argumenten el ministre d’agricultura, alimentació i
medi ambient, Miguel Àries Cañete, i les institucions europees. No
s’adverteix voluntat política per a posar remei als greus problemes
d’erosió, sobreexplotació i contaminació de l’aigua i pèrdua de
biodiversitat que posen en perill la capacitat de produir aliments.
El 30% destinat als pagaments directes queda profundament
descafeïnat. La partida destinada a objectius ambientals deixa fora
qüestions com la introducció de lleguminosa autòctona en les rotacions,
així com els pagaments directes a àmplies superfícies dels agrosistemes
mediterranis, que no entren en les estretes definicions de “pastures
permanents”, així com les mesures de suport a la ramaderia extensiva.
Tampoc dóna suport als sistemes agraris d’Alt Valor Natural, que podrien
haver tingut un important paper en el suport de la ramaderia extensiva i
l’agricultura ecològica. La reforma no condiciona els pagaments
directes al compliment de polítiques bàsiques de la UE, com la Directiva
Marc d’Aigua o normatives relatives a l’ús de plaguicides.
A l’apostar per la mecanització, els monocultius i l’ús de agrotòxics
(fertilitzants i fitosanitaris) s’està deteriorant l’estat de la
biodiversitat, dels recursos naturals i de l’aigua que està causant
canvi irreversibles en els nostres ecosistemes.
Al seu torn, els acords presos a Brussel·les deixen fora a un gran
nombre de qüestions de gran impacte social en el sistema agroalimentari.
L’anomenat “Pilar 1″ (80% del pressupost total en 2012, destinat als
pagaments directes) dóna suport una major intensificació de
l’agricultura, la qual cosa genera una major dependència i endeutament
de les explotacions, la reducció i la precarització de l’ocupació
agrària, i majors danys ambientals. Però a més la PAC preveu que un
ampli marge del “Pilar 2″ (desenvolupament rural) podria ser
transferible al Pilar 1 si l’Estat membre ho justifica. Tot això prepara
noves onades d’èxode rural. Una cosa que podria afectar especialment
als països de l’Est d’Europa que encara tenien un alt grau d’ocupació en
l’agricultura.
Una política agrària sense agricultors
Amb la nova PAC, que previsiblement romandrà en vigor set anys, es
perd l’oportunitat de defensar als petits agricultors com principals
destinataris de les ajudes, oblidant que són aquests els que realment
generen ocupació i mantenen el mitjà rural viu. Se segueix la senda
suïcida dels últims 50 anys: una política agrària sense agricultors.
La PAC manté els pagaments per hectàrea, que donen suport
–principalment- a qui posseeix la terra i no a qui la treballa. No hi ha
topall per a les subvencions, el que potencia la transferència de fons a
les explotacions més insostenibles i els grans propietaris de la terra a
Europa. La quantia del pagament per a les petites explotacions, així
com el programa de suport per a petits agricultors -amb un fort
potencial per a generar ocupació en el mitjà rural- queden com propostes
“opcionals”.
A més, l’eliminació de mesures de control dels mercats i la proposta
de finançament d’assegurances privades afavorirà la volatilitat dels
preus i l’especulació financera amb els aliments. La seva aposta per les
relacions contractuals entre producció primària i indústria de
transformació asseu bases sòlides per a una major financiarització dels
aliments, el que augmentarà els preus dels aliments i l’endeutament del
sector agrari beneficiant als bancs i empreses d’assegurances, i
empobrint al petit agricultor.
En definitiva, la UE i el Govern espanyol segueixen apostant per una
agricultura industrial i globalitzada, que arrasa amb el territori rural
europeu i el d’altres continents, impulsant la concentració de les
produccions i la subordinació de la producció primària a la
agroindústria i la distribució comercial. Això és injust per als petits
agricultors i per als consumidors europeus, però sobretot per als països
del Sud, que es continuaran veient inundats per productes agraris a
preus per sota del cost de producció real.
* Daniel López i Tom Kucharz són coordinadors de l’àrea de Agroecología i Sobirania d’Ecologistes en Acció.
http://www.lamarea.com/2013/06/30/ue-proteger-al-especulador-y-marginar-a-quienes-nos-alimentan/
