Produccions radioafòniques “La Taula de Porrera”
Comencem a enfilar la década dels 90: les Olimpiades al caure, el
Bush a la presidencia, la Guerra del Golf (hi ha coses que no canvien,
no?) I en una perduda capital de comarca d’un pais que no existeix, un
grapat de Disidents s’infiltraven a les ones a travès d’una radio
local, del nom de la qual no m’en puc enrecordar (tot i que voldria).
El
Porc, el Gat, la Cabra i el Gos, l’equip original que va anar
evolucionant des del glamour de “El Perfum de l’Invisible” , la
provocació com a senyera de “Buscando a Jesse James” i també de “El
Porc Al•lucina”, entre la futilitat i l’oblit, per desembocar,
finalment, en la fórmula magistral de “La Taula de Porrera” (el nom ja
ho diu tot, perquè, efectivament, l’icone més representatiu de la
nostra indiscriminada iconoclàsia sempre ha estat la fulla verda de 5
puntes, que no només qüestiona les restrictives lleis actuals i la seva
lògica tancada, sinó tota la Cristiandad sencera i la seva lògica
inquisitorial).
La Taula de Porrera al•ludia, si, a la rialla
fácil del que veu porros per tot arreu, però també a una llegenda
moderna (potser ara ja antiga) sobre taules que belluguen soles en
obscurs pobles isolats. I és que en la nostra época de superstició i
paranoia, un programa sobre drogues ha de ser, per força, un programa
esotèric.
Però no s’acaben aquí les múltiples resonàncies
d’aquest nom tan ben trobat. També és una alusió directa a la Porrera
mítica, la capital dels revoltats indis del Priorat, la primera de les
produccions especials dels inquiets torracollons que formaven la nostra
plantilla: Disidents i Captaires! I és en aquella época en que vam
aprendre a navegar per Atmòsferes Lìquides i hipnòtiques fetes de
música electrònica, de la ma (o de l’urpa) dels altres 2 Gossos de la
colla. I és el moment de tants i tants col•laboradors improvisats
(reclutats pels bars als moments àlgids de borratxera) I de les
entrevistes histèriques: què opina una Sissi PPopular sobre la Llei
Corcuera en época d’eleccions? En fi, potser que no ens posem tendres!
Avui,
més de 10 anys després, supurant des de les nostre tombes a travès
d’aquesta nova via de comunicació, us farem arribar (a poc a poc i amb
bona lletra, i esperem que millor só) les produccions més destacades
d’aquella década prodigiosa: Disidents i Captaires, els diversos
viatges del Porc i altres bajanades, potser avui encara pendents de
rescatar en algun armari vell.
Però també avui, més de 10 anys
després, volem establir una comunicació directa, entre nosaltres i tu,
preservats de la censura amable dels políticament correctes i de la
pressió subtil dels amics-patrons.
Tornem a ser aquí, tornem a
mostrar-nos tal com som, o tal com erem, potser per res, potser per
nostàlgia, però potser també per còrrer de nou el risc que aquella
emoció difusa, entre una por inespecífica i un desig libidinòs, ens
pugui tornar a provocar una vomitada de creativitat indòmita.
Amb tots vosaltres, … AIXÒ!!!
El Porc.
