Coneixíem el guió. Si demanavem al regne d’Espanya
(observi’s que al “Fuero de los Españoles, protoconstitució franquista
del 1945 ja es denominava així al territori reconegut sota aquest nom)
que se’ns concedís un nou Estatut, ens respondrien que ens hi posessim
fulles. Coneixíem la resposta dels màxims responsables polítics
(sortirem tots a manifestar-nos i assaltarem les farmàcies a fi de
proveir-nos de Prozac).
Els debats acadèmics sobre les
Aquests darrers dies, alguns amics, coneguts i saludats
del meu voltant han recorregut a la paraula “internacionalista” per
definir-se a l’hora de prendre partit o no sobre la independència dels
Països Catalans o de Catalunya-Principat, ara que el tema és damunt la
taula.
La celebració del Mundial de futbol
a Sud-àfrica ha col·locat a aquest país en el primer plànol de
l’actualitat política i mediàtica internacional. Aquest és precisament
l’objectiu del Govern del president Zuma, qui intenta presentar
l’esdeveniment com un punt d’inflexió en la història sud-africana i com
una palanca per al seu desenvolupament econòmic i social.
Mentre Zapatero llepava les petjades de les sabates dels amos, representats per aquest president del Fons Monetari Internacional de visita a Madrid el passat 19 de juny, Dominique Strauss-Kahn, la mirada freda i sense miralls ni còncaus ni convexos al Reial decret de Llei de reforma del mercat de treball aprovat dos dies abans deixa clares unes quantes de les garrotades que rebrem els propers dies, mesos i anys.
Els amos del món es reuneixen aquests dies a Sitges, el Club Bilderberg un selecte club de personatges a l’ombra que dissenyen les polítiques mundials. Un dels lobbies de pressió més importants del món.
