“La marca espanyola”, un article de Xavier Díez.
Tres fronts neguitegen la casta que té el poder efectiu del’Estat. L’acció directa dels ciutadans, l’independentisme català
creixent i el procés de memòria històrica sorgit des de la
societat civil.
“Ocells de Gabriel Ferrater”, un article d’Alba Cañellas Canadell
Diré que sóc a Cadaqués, com aquell reusenc que, en només sis anys, ens va donar una lliçó de poesia. Hi sóc en ple any Espriu i de manera simbòlica, com Ferrater, ara que les nostres pobres, brutes, tristes, dissortades institucions s’obliden d’alguns poetes, normalment dels que incomoden.
“Queixar-se”. Un article de Carlus Jové i Buxeda
Queixar-se
d’això i d’allò. Culpar a algú altre del que ens passa. Si no
podem alçar el cap és perquè algú ens l’esclafa, oi? No podem fer
allò ni allò altre perquè algú ens ho impedeix. Mira que malament
que està tot. Està tot fatal, de fet. Què vols que hi fem? És una
merda. Culpa del sistema. Culpa del cap dels collons que mira el fill
de puta com ens les fa passar. El veí cada dia la lia i jo no puc
dormir (ja he trucat a la polícia però no han fet res). Els
polítics, que cabrons. Tot el dia roben els malparits.
Anarquista: un adjectiu català? Un article de Sergi Picazo a propòsit del llibre de Xavier Díez “L’anarquisme, fet diferencial català”
L’historiador Xavier Díez proposa una tesi
controvertida: l’autèntic fet diferencial català respecte de la resta
del món és l’anarquisme.
El seu últim llibre repassa els orígens i la influència d’aquest moviment a Catalunya.
“Pobresa al cor del sistema”. Un article d’Alba Gómez
Podem parlar d’un Estat democràtic quan més de mig milió de
persones no tenen dret de gaudir d’una vida digna? Quan una de cada cinc
persones lluita cada dia per menjar o per dormir? Quan una de cada tres
ancianes ha de convertir l’economia domèstica en un trencaclosques per
arribar a final de mes? Quan centenars de persones malviuen en
assentaments i una de cada tres aturades no cobra la prestació? Davant
el buit i la manca d’expectatives, la societat civil té molts reptes i
també moltes coses a dir.
“Els minerals tacats de sang, claus per a la indústria del mòbil”. Un article de Josep M. Royo
L’espoli de recursos naturals, amb la
col·laboració i la connivència de les potències occidentals, ha permès
finançar nombrosos grups armats i ha estat un factor decisiu en l’eterna
guerra que es viu a la República Democràtica del Congo. Els
treballadors explotats en condicions infrahumanes a mines com la de
Bisié són un pilar imprescindible per produir aparells tecnològics.
