“L’anarquisme, fet diferencial català”. Article d’opinió de Jordi Martí Font
Poques vegades abans l’aparició d’un llibre m’havia suposat una dosid’alegria tan gran com aquest “L’anarquisme fet diferencial català”
de Xavier Díez, publicat per Virus Editorial. Xavier Díez és doctor en història
contemporània, llicenciat en filosofia i lletres i postgraduat en
pedagogia terapèutica i estudis de dret, a més d’un dels coneixedors
més reputats que ara mateix tenim als Països Catalans sobre el món
llibertari i la cultura anarquista.
“Pinochetisme mesetari”. Un article de Xavier Díez
Ja fa més d’una dècada, per part dequi redacta aquest article, es proposà denominar el règim actual com
a Segona Restauració.
“El creixement de les desigualtats de rendes: causes i conseqüències”. Un article de Vicenç Navarro
Aquest article assenyala les causes i les
conseqüències de l’enorme creixement de les desigualtats de rendes en
els països perifèrics de l’Eurozona (i molt especialment a Espanya).
“Viure sense llar. Causa i conseqüència de l’exclusió social”. Un article d’Albert Sales
Rodamón, transeünt o vagabund, son paraules que tradicionalment
s’utilitzaven, i encara s’utilitzen, per fer referència a les persones
que no tenen un lloc de residència i que passen gran part del seu temps
al carrer. Aquesta terminologia, sovint utilitzada de manera despectiva,
traça una línia divisòria entre la gent amb una vida “normalitzada” i
les persones que van d’un recurs social a un altre sense accedir a cap
de les dues vies essencials per a construir un estil de vida acceptat i
coherent amb la societat majoritària: una ocupació i, sobretot, un
habitatge.
“Per què li diuen amor quan volen dir ideologia?”. Un article d’Elba Mansilla
Els sentiments i les emocions són aparentment l’essència d’allò
que ens defineix com a persones. Nombroses autores i col·lectius
feministes analitzen fins a quin punt el pensament amorós, lluny de ser
un impuls, ha naturalitzat una forma hegemònica d’organitzar les
relacions de gènere, la convivència i el treball de cures.
“Els orígens del house: classe, raça i orgull LGTBQ”, un article de Serge Llobet
El house com a música del Chicago dels 80 lligada als conceptes declasse, raça i orgull LGTBQ, i estigmatitzada per una fòbia
invisible i profunda cap a les sexualitats dissidents. Ens acostem
als orígens d’una música injustament menyspreada que ens endinsa cap
als col·lectius LGTBQ dels guetos afroamericans i llatins de la
ciutat de Chicago als anys 80. Un viatge dignificador intensament
marcat per un esperit comunitari i amb infinites ganes
d’alliberament.