La Unió Europea, reunida amb caràcter d’urgència,
aprovava, la matinada del 21 de febrer, el “rescat” de
l’economia grega, sumant grans dosis de dramatisme a la nocturnitat
habitual en aquestes reunions. I ja van prop de trenta fosques cimeres
celebrades des que va esclatar la crisi.
Una de les falses veritats més difoses darrerament és la
idea que “hem” viscut per damunt de les nostres possibilitats. Aquesta
primera persona del plural és més que discutible.
Ja ho veuen: tot indica que el País Valencià ha esclatat. Molts ho
sabíem, que era una qüestió de temps i prou. Que només calia que passara
alguna cosa capaç d’alliberar finalment l’enorme quantitat d’energia
positiva que els valencians hem hagut de mantenir amagada durant tants
anys.
Si hi penso políticament no entenc d’on surten les ordres per enviar
23 furgonetes de la Policia Nacional i desenes de cotxes plens d’orcos
amb porres a rebentar el cap a tothom que se’ls posés per davant a
València. No entenc què busca qui des de la política ordena aquesta
acció. Vol deixar lliure el carrer per fer-hi l’únic que hi deixen fer,
és a dir comprar?
El dret i el discurs jurídic ocupen un paper central en
la configuració de les relacions de poder. Per a imposar un programa de
retallades socials, una actuació policial i fins i tot una mobilització
de protesta, fa falta força. Però també capacitat d’apel·lar al dret com
font de justificació. La legalitat o il·legalitat d’una actuació no la
converteix en justa, sense més.
Aquest article assenyala que les retallades molt notables de despesa