Com comptabilitzar el grau de seguiment d’una vaga
general? És un exercici certament difícil que els actors implicats
resolen donant ràpidament unes xifres a l’alça o a la baixa segons el
seu interès però sempre sospitosament precises i immediates.
Èxit inqüestionable de la vaga general convocada el
dia 29 de març. Això si entenem aquest èxit pel que fa a xifres de
participació a les manifestacions i seguiment de la vaga. Aquesta és la
notícia realment important.
Vaga general, guerra de xifres. Dia d’excessos
policials. El govern transmet un discurs de normalitat. Els dirigents
dels dos grans sindicats, Toxo i Méndez, aprofiten la gran afluència de
gent a les manifestacions per a ampliar el termini de negociació fins a
maig. La ministra de Treball, Fátima Báñez, afirma que “la senda
reformista és imparable”, ara és el torn dels pressupostos.
La Unió Europea, reunida amb caràcter d’urgència,
aprovava, la matinada del 21 de febrer, el “rescat” de
l’economia grega, sumant grans dosis de dramatisme a la nocturnitat
habitual en aquestes reunions. I ja van prop de trenta fosques cimeres
celebrades des que va esclatar la crisi.
Una de les falses veritats més difoses darrerament és la
idea que “hem” viscut per damunt de les nostres possibilitats. Aquesta
primera persona del plural és més que discutible.
Ja ho veuen: tot indica que el País Valencià ha esclatat. Molts ho
sabíem, que era una qüestió de temps i prou. Que només calia que passara
alguna cosa capaç d’alliberar finalment l’enorme quantitat d’energia
positiva que els valencians hem hagut de mantenir amagada durant tants
anys.
