Com succeeix en el cas de Luther King, de Gandhi o de tants altres,
la mort de Mandela serveix més per confondre l’opinió pública que
per informar sobre el seu veritable sentit. Si bé és cert que hem
perdut a un polític excepcional, des del món oficial se’ns vol fer
creure que Mandela fou el gran triomfador que féu caure el sistema
d’Apartheid, fonamentat en una injusta, i alhora matussera,
discriminació legal que permetia el supremacisme blanc a Sud-Àfrica.
Tanmateix, contràriament al que s’ha dit avui i el que explicaran
els llibres de text, Mandela fracassà. I ho féu estrepitosament.

Nelson Mandela, el gran activista i lluitador sud-africà, ens ha
deixat aquest 5 de desembre. Ha estat reconegut en tot el món per
la defensa dels drets humans, i passarà a la història com a icona
de la lluita contra l’apartheid i per la igualtat social. Va
passar vint-i-set anys de la seva vida tancat a la presó, i en
sortir va esdevenir el primer president negre de Sud-àfrica i va
rebre el Premi Nobel de la Pau del 1993.

El Seminari d’Economia Crítica Taifa presentava, el setembre
d’enguany, l’informe Les pensions no es toquen
(un informe que us podeu descarregar a  http://seminaritaifa.org/files/2013/09/laspensionesnosetocan_CA.pdf)
per advertir la població sobre un nou atac al sistema públic de
pensions.

Les famílies Carceller i Godia són dues de les més poderoses
dels Països Catalans i, com a tals, apareixen al rànquing de
fortunes de la revista ‘Forbes’. Han bastit uns imperis
empresarials enormes gràcies a uns patriarques estretament
vinculats a la dictadura franquista i, darrerament, s’estan
veient afectades per escàndols judicials, sota acusacions
d’haver utilitzat complexos entramats societaris per evadir
milions d’euros. Riqueses d’origen fosc que exploten a fons els
privilegis de l’1% en detriment del 99% de la societat.