Ja fa més d’una dècada,  per part de
qui redacta aquest article, es proposà denominar el règim actual com
a Segona Restauració.

Aquest article assenyala les causes i les
conseqüències de l’enorme creixement de les desigualtats de rendes en
els països perifèrics de l’Eurozona (i molt especialment a Espanya).

Rodamón, transeünt o vagabund, son paraules que tradicionalment
s’utilitzaven, i encara s’utilitzen, per fer referència a les persones
que no tenen un lloc de residència i que passen gran part del seu temps
al carrer. Aquesta terminologia, sovint utilitzada de manera despectiva,
traça una línia divisòria entre la gent amb una vida “normalitzada” i
les persones que van d’un recurs social a un altre sense accedir a cap
de les dues vies essencials per a construir un estil de vida acceptat i
coherent amb la societat majoritària: una ocupació i, sobretot, un
habitatge.

Els sentiments i les emocions són aparentment l’essència d’allò
que ens defineix com a persones. Nombroses autores i col·lectius
feministes analitzen fins a quin punt el pensament amorós, lluny de ser
un impuls, ha naturalitzat una forma hegemònica d’organitzar les
relacions de gènere, la convivència i el treball de cures.

El house com a música del Chicago dels 80 lligada als conceptes de
classe, raça i orgull LGTBQ, i estigmatitzada per una fòbia
invisible i profunda cap a les sexualitats dissidents. Ens acostem
als orígens d’una música injustament menyspreada que ens endinsa cap
als col·lectius LGTBQ dels guetos afroamericans i llatins de la
ciutat de Chicago als anys 80. Un viatge dignificador intensament
marcat per un esperit comunitari i amb infinites ganes
d’alliberament.