El periodista Xavier Montanyà ha visitat Etiòpia i ha escrit per a Vilaweb una sèrie d’articles sobre l’estada al país africà, molt interessants per a conèixer una mica aquest important i complex país. Una lectura recomanada pels amants d’Àfrica.

Una nova expressió recorre les ciències socials. El terme “elits
extractives”, que defineix aquells grups dirigents que defensen la
seva supremacia al cim de la piràmide, i perjudiquen greument
l’interès general, s’imposa en el llenguatge polític. Es tracta d’un
concepte recent, cisellat per dos economistes, Daren Acemoglu i
James Robinson, en el llibre Why Nations Fail? The Origin of
Power, Prosperity and Poverty.

Amb l’arribada del segle XX es va produir una veritable revolució
cultural. Una de les cares més conegudes d’aquest gir és l’arribada de
les avantguardes històriques, amb uns plantejaments tan nous que encara
avui en dia ens n’estem recuperant, quan a vegades ens desconcertem
davant un quadre abstracte o d’una pintura blanca amb un quadrat vermell
al mig. Es tracta d’un canvi radical de plantejament de l’art: el pas
de l’art entès com a reproducció de la naturalesa a l’autonomia de l’art
en si.

Com succeeix en el cas de Luther King, de Gandhi o de tants altres,
la mort de Mandela serveix més per confondre l’opinió pública que
per informar sobre el seu veritable sentit. Si bé és cert que hem
perdut a un polític excepcional, des del món oficial se’ns vol fer
creure que Mandela fou el gran triomfador que féu caure el sistema
d’Apartheid, fonamentat en una injusta, i alhora matussera,
discriminació legal que permetia el supremacisme blanc a Sud-Àfrica.
Tanmateix, contràriament al que s’ha dit avui i el que explicaran
els llibres de text, Mandela fracassà. I ho féu estrepitosament.

Nelson Mandela, el gran activista i lluitador sud-africà, ens ha
deixat aquest 5 de desembre. Ha estat reconegut en tot el món per
la defensa dels drets humans, i passarà a la història com a icona
de la lluita contra l’apartheid i per la igualtat social. Va
passar vint-i-set anys de la seva vida tancat a la presó, i en
sortir va esdevenir el primer president negre de Sud-àfrica i va
rebre el Premi Nobel de la Pau del 1993.

El Seminari d’Economia Crítica Taifa presentava, el setembre
d’enguany, l’informe Les pensions no es toquen
(un informe que us podeu descarregar a  http://seminaritaifa.org/files/2013/09/laspensionesnosetocan_CA.pdf)
per advertir la població sobre un nou atac al sistema públic de
pensions.