“Els escàndols milionaris dels Carceller i els Godia, dues fortunes franquistes”. Un article de Marc Font
Les famílies Carceller i Godia són dues de les més poderosesdels Països Catalans i, com a tals, apareixen al rànquing de
fortunes de la revista ‘Forbes’. Han bastit uns imperis
empresarials enormes gràcies a uns patriarques estretament
vinculats a la dictadura franquista i, darrerament, s’estan
veient afectades per escàndols judicials, sota acusacions
d’haver utilitzat complexos entramats societaris per evadir
milions d’euros. Riqueses d’origen fosc que exploten a fons els
privilegis de l’1% en detriment del 99% de la societat.
“Raons per resistir a la por i colpejar juntes”. Un article de Gerardo Pisarello i Jaume Asens
Portem gairebé cinc anys convivint amb un capitalisme desbocat que noaccepta límits. Que avança sense pudor i aspira a mercantilizar-lo tot.
L’habitatge, la sanitat, l’educació, l’espai públic, les relacions
afectives. Per avançar, aquest procés necessita trencar l’autonomia
individual i col·lectiva. Aïllar a les persones i reduir-les a la
servitud, a la impotencia.
“Dadaisme: la revolució del concepte”. Un article d’Alba Cañellas Canadell
Les guerres del segle XX van causar un seguit de canvis en els correntsculturals i la forma d’entendre l’art. Especialment, la Primera Guerra
Mundial va suposar un trencament radical de la consciència moderna que
tingué diverses repercussions en la producció artística d’avantguarda.
La impossibilitat de fer quallar els avenços humanístics com l’Escola
Moderna o l’Escola de Frankfurt amb una guerra de plantejaments
decimonònics havia deixat una societat i una generació artística en ple
procés de creixement sense capacitat de resposta ni de reacció.
“Una història darrere els punys alçats”. Un article de Manel Ros
Han passat ja 45 anys des de que Tommie Smith i John Carlos van
aixecar els punys a les olimpíades de Mèxic de 1968 però, malgrat tot
aquest temps, continua sent una de les imatges polítiques amb més
força de la història. Aquella acció, tot i que ho podia semblar, no va ser el rampell d’un moment d’espontaneïtat, sinó el
fruit d’una organització i una lluita prèvies contra el racisme imperant als Estats Units.
“Un abecedari alimentari “. Un article de Gustavo Duch
Si avui dia es produeix menjar per a 12.000 milions de persones,segons dades de la FAO, i al planeta n’habiten 7.000 milions, la
pregunta seria per què una de cada set persones al món passa gana.
L’associació entre països en vies de desenvolupament i inseguretat
alimentària és molt habitual per justificar que el creixent augment de
la població no permet un repartiment equitatiu dels aliments. En canvi,
la sobirania alimentària aposta per dotar d’eines i solucions a escala
local.
“La força de la gent que es rebel·la”. Un article d’Albert Jiménez.
“Pels taurons financers i els seus titelles polítics un habitatge només és una mercaderia.”“Construïm alternatives necessàries sense les quals milers de persones viurien ara al carrer.”
