Contra el contingut del projecte de llei de cooperatives que prepara la Generalitat i la mercantilització que comportarà. Articles de Jordi Garcia i la XES
Llei de cooperatives o llei descooperativa?
Jordi García Jané
Per què els governs de la Generalitat tenen tant interès a
mercantilitzar les cooperatives? Per què cada nova llei de
cooperatives que fan o intenten fer pretén assimilar una mica més la
societat cooperativa a la societat mercantil?
“Els Gegants de Reus”. Exposició de dibuixos de Pep Gavaldà al Campus
T’has preguntat mai què fan els Gegants de Reus quan no són a la
plaça ballant? En aquesta exposició, que podreu veure al Bar Campus durant el mes de juny, hi trobaràs la resposta!
Entrevista a Sagrario Luna sobre el pare de l’afrobeat: “La vida de Fela Kuti és un excés de tot”
Després de 25 anys de persuasiva labor
investigadora, Sagrario Luna publica per fi la primera biografia
en castellà de Fela Kuti, un treball que pretén ser amè i
exhaustiu. Explica la periodista Sagrario Luna, en la introducció
del seu recentment publicat llibre “Fela Kuti.
Articles d’Higinia Roig, Jordi Martí i Andreu Barnils al voltant de l’abdicació del rei Juan Carlos I
Molt s’ha escrit sobre la monarquia espanyola i els
seus afers, i més ara que el rei ha anunciat la seva
abdicació. Nosaltres hem triat tres articles analitzant la
monarquia espanyola, el seus negocis, els esdeveniments més
foscos, el seu paper i el perquè de l’abdicació en aquest
moment.
Silenci, borbons i bribons
Postmodernitat: el final de les ideologies?. Un article de Víctor Alonso Berbel
La defensa de l’acció individual, la
renúncia als grans ideals o el final de les ideologies: aquests són
alguns dels postulats més habituals de la postmodernitat, esperit dels
nostres temps i corrent que impera a les obres culturals d’avui dia. Les
pel·lícules ens parlen de la societat sense cap posicionament ideològic
aparent… Segur? Analitzem les seves implicacions socials i polítiques
més enllà de l’estètica.
Hem tancat la temporada de concerts-vermut de dissabte al Campus. A la tardor hi tornarem.
El dissabte 17 de maig hem tancat la temporada de concerts-vermut al
Bar Campus (Sant Llorenç 11, Reus) els migdies de dissabte (a les
13h), que vam iniciar el 28 de desembre de 2013. Fem una valoració
positiva de l’experiència, tant per la qualitat i varietat de les
propostes com per l’assistència de gent. Són concerts gratuïts en
format acústic amb cantautors o grups formats per dues o tres
persones.
Multireferèndum 2014: al Campus es pot votar anticipadament
Multireferèndum 2014 és una convocatòria per decidir sobre
diferents qüestions d’interès públic bloquejades en les
institucions polítiques.
La jornada central serà el 25 de maig
mitjançant el vot presencial a peu de carrer, i prèviament
mitjançant el vot electrònic i anticipat.
>>> Al Bar Campus (Sant Llorenç 11, Reus) hi podreu votar
anticipadament del 17 al 24 de maig.
Nova edició del festival REGGUS, amb el concert central el 31 de maig a La Palma de Reus
Reus
El concert principal tindrà lloc a La Palma de Reus el dissabte 31
de maig. Des de les 19:00h, tindrem 10 hores ininterrompudes
de música d’arrel jamaicana.
El cartell d’enguany està format per:
SKARRA MUCCI [Jamaica]: http://goo.gl/y8ojGF
“Una alimentació addicta al petroli”. Un article d’Esther Vivas
Mengem petroli, encara que no ho sembli. L’actual model de
producció, distribució i consum d’aliments és addicte a l’or
“negre”. Sense petroli, no podríem menjar com ho fem. No obstant
això, davant un escenari on cada vegada serà més difícil extreure
petroli i aquest resultarà més car, com anem a alimentar-nos?
Zirku, una altra mirada de Trapezi. Exposició de fotografies de Jaio Lertxundi al Campus
Exposició de fotografies de Jaio Lertxundi al Bar Campus (C. Sant Llorenç 11, Reus).
Del 24 d’abril al 25 de maig.
Petites obres creades per i per al Trapezi.
La mostra inclou moments estel·lars d’edicions passades del Trapezi (la
Fira del Circ de Catalunya), que es celebra cada any a Reus.
Recreacions oníriques amb suports circences que pretenen exaltar l‘art
del circ al carrer que es representa tots els anys a la capital del Baix
Camp.
Escenografia i grafismes: Gisela Marti.
“No juguem al joc de BCN World”, manifestació el 31 de maig a Salou
La manifestació ciutadana contra el projecte Bcn World, convocada
per l’Assemblea Aturem Bcn World i els 50 col·lectius que hi donen
suport, tindrà lloc el 31 de maig a Salou sota el lema: “No juguem
al joc de Bcn World!”.
Al voltant del 25 de maig, diferents col·lectius, organitzacions i moviments socials organitzen un Multireferèndum sobre un seguit de qüestions
Multireferèndum és un instrument que creem i utilitzem nosaltres
mateixos, una iniciativa cooperativa per debatre propostes
ciutadanes retirades de les institucions. En aquesta primera onada
que culminarà amb el vot presencial del 25 de Maig, es preguntarà
sobre transgènics, deute il·legítim, energia, les ILPs i, aquí al
Camp, també sobre el projecte Bcn World.
Continuen les The Soul Rebel, Black Music Nights al Campus, el 5 d’abril amb Barrasound & Ieia i PurpleChild Selector
“Retorn. Una història que vam construir juntes”. Un documental sobre l’ús donat als 492.000 € expropiats per Enric Duran a 39 bancs
Més de cinc anys després de la publicació del diari CRISI, on
s’explicava l’expropiació a 39 bancs diferents d’un total de 492.000
€ un grup d’activistes revelen què se’n va fer dels diners i com ho
van viure. El panorama que ens imposa el sistema actual, la
desobediència i la construcció d’alternatives són el motor d’aquesta obra col.lectiva.
Podeu accedir al documental sencer (41’ ) en aquest enllaç:
http://retorn.net/2014/03/17/una-historia-que-vam-construir-juntes/
Documental “Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa”
“Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa” és un
documental que aprofundeix en un fet històric recent i poc
conegut: l’expropiació i la gestió obrera del 80% de les
indústries i serveis a Catalunya entre 1936 i 39. És una de les
transformacions més radicals -d’arrel- i innovadores del segle XX.
L’última revolució d’Europa.
“Construir la independència real o esperar la independència simbòlica”. Un article d’Arnau Mallol
“Ningú pot donar-te la teva llibertat. Ningú pot donar-te la teva
igualtat o justícia. Pren-la”, Malcolm X (Omaha 1925-New York 1965)
Ara és el moment de plantejar-nos si volem continuar fent de comparsa
d’aquest “procés d’independència”, un procés que només ens reserva el
paper d’acompanyant del mite de la declaració d’un estat català o volem
construir els espais d’autogovern i no-dependència, construir les eines
que ens atorgaran la independència material i real que necessitem.
Campanya 25 anys accident Vandellòs I. Concentració pel tancament de les centrals nuclears el 9 de març a Reus.
Concentració a Reus el 9 de març pel tancament de les
centrals nuclears, en el 25è aniversari de l’accident de
Vandellòs I i el 3r de l’accident de Fukushima
>>> A les 12h del migdia a la Plaça Mercadal de Reus.
CAMPANYA 25 ANYS ACCIDENT VANDELLÒS I
En motiu del 25è aniversari de l’accident nuclear de
Vandellòs I.
“Protegir contra la llibertat: El llenguatge al servei del feixisme”. Un article de Núria Bazaga
“La dona desapareix i el que en resta queda legalment sotmès al concebut, al fetus, a allò que encara no és.”
Entrevista a la fotògrafa tarragonina Pepa Vives: “La fotografia és una gran eina de denúncia”
“Entre les retallades i la caça de bruixes, el fotoperiodisme es troba en una situació de desastre total”
“Als que manen no els interessa que s’ensenyi la realitat”
“Ja ni recordo quan de temps fa que em dedico a la fotografia, des
que vaig tindre la primera càmera a les mans vaig tindre clar que no
volia fer altra cosa que fotografiar.
“Eichmann, Arendt, Milgram i la desobediència”. Un article de Paco Esteve i Beneito
Quan el compliment de les normes contradiu els nostres principis
Qui creu no s’equivoca, assegura el refrany. Qui s’equivoca, en tot
cas, és qui mana. Perquè l’obediència implica una transacció de la
responsabilitat de l’executora a l’ordenant, de qui obeeix a qui
mana. El problema, però, arriba quan les ordres de l’autoritat
qüestionen principis morals o impliquen alguna mena d’agressió
desproporcionada a una altra persona.
Un experiment revelador
Entrevista a Joana Garcia Grenzner, lluitadora feminista: “Les dones hem d’escriure la nostra història per assegurar-nos que no l’esborrin”
“L’activisme a nivell sostingut ha sigut el que més m’ha transformat en la vida”
“La societat no sols està estructurada en classes sinó també en desigualtats de gènere i ètnia”
“El feminisme és una lluita per a transformar la societat i les persones cap a relacions de justícia social”
Coop57, serveis financers ètics i solidaris. El Campus ja en forma part.
Mahlik SCCL, la cooperativa que gestiona els bars Campus i 3denou,
ja forma part de COOP57 després d’haver-ne estat admesos com a
socis. COOP57 és una cooperativa de serveis financers ètics i
solidaris que està experimentant un continuat creixement i esta
participant en l’extensió de la banca ètica com a alternativa a la
banca convencional, que tots i totes podem comprovar com actua i
quines conseqüències negatives per al conjunt de la societat
comporta la seva activitat lucrativa i especulativa. La crisi-estafa
que estem patint n’és una bona mostra.
Entrevista a Josep Pàmies, pagès, activista social, ecologista i veu crítica contra els transgènics i l’alimentació industrial:“Si el govern desaparegués, ens organitzaríem millor”
“A Catalunya el gran canvi serà la conquesta del dret de decidiren tots els ámbits”.
Nascut a Balaguer l’any 1948, en els darrers anys s’ha convertit
en un veu crítica contra l’alimentació industrial i els
transgènics. Acaba de publicar el llibre “Una dolça revolució” i
promou el multireferèn-dum per les europees sobre temes ambientals
i socials.
– Què és el multireferèndum?
Bona acollida dels concerts-vermut dels dissabtes al migdia al Bar Campus
Després dels cinc concerts realitzats al Bar Campus (Sant Llorenç 11, Reus) els migdies de dissabte (a les 13h), fem una valoració força positiva del’experiència, tant per la qualitat i varietat de les propostes com per
l’assistència (entre 50 i 75 persones per sessió). Són concerts
gratuïts en format acústic amb cantautors o grups formats per dues o
tres persones.
Entrevista a Ricard Vilaregut, politòleg: “Participar vol dir empoderar-se, ser subjecte i no objecte”
“La
democràcia participativa fonamental ve de la mà de la dinàmica
associativa dels moviments socials i de la societat civil”
“La
democràcia participativa no té límits i l’assemblea és
l’essència de la democràcia”
Etiòpia, viatge en el temps. Articles de Xavier Montanyà
El periodista Xavier Montanyà ha visitat Etiòpia i ha escrit per a Vilaweb una sèrie d’articles sobre l’estada al país africà, molt interessants per a conèixer una mica aquest important i complex país. Una lectura recomanada pels amants d’Àfrica.
“Elits extractives”. Un article de Xavier Díez
Una nova expressió recorre les ciències socials. El terme “elitsextractives”, que defineix aquells grups dirigents que defensen la
seva supremacia al cim de la piràmide, i perjudiquen greument
l’interès general, s’imposa en el llenguatge polític. Es tracta d’un
concepte recent, cisellat per dos economistes, Daren Acemoglu i
James Robinson, en el llibre Why Nations Fail? The Origin of
Power, Prosperity and Poverty.
“Avantguardes artístiques”. Un article d’Alba Cañellas Canadell
Amb l’arribada del segle XX es va produir una veritable revoluciócultural. Una de les cares més conegudes d’aquest gir és l’arribada de
les avantguardes històriques, amb uns plantejaments tan nous que encara
avui en dia ens n’estem recuperant, quan a vegades ens desconcertem
davant un quadre abstracte o d’una pintura blanca amb un quadrat vermell
al mig. Es tracta d’un canvi radical de plantejament de l’art: el pas
de l’art entès com a reproducció de la naturalesa a l’autonomia de l’art
en si.
Entrevista a Jordi Ribas, mediador artístic: “Cal eixamplar el crit reivindicatiu amb l’art”
“Als polítics no els interessa gens la creació i el pensament”“Tota autèntica creació està compromesa amb el col·lectiu”
Jordi Ribas Boldú (Riudebitlles, 1972). Llicenciat en història de
l’art per la Universitat de Barcelona. Ha treballat en diversos rols
dins de les pràctiques artístiques contemporànies (artista, comissari,
educador, gestor, etc.). Darrerament ha estat el responsable de la
comunicació i part de la mediació del CA Tarragona Centre d’Art
(2011-2013).
Consum responsable, una altra manera d’omplir la cistella
Les cooperatives i els grups de consumidors plantegen un modelmés just, saludable i sostenible.
Cada vegada més, un percentatge de la societat en constant
creixement demana un model productiu més just, ecològic i de
qualitat. Per donar resposta a aquestes peticions, en els darrers
deu anys s’han multiplicat les propostes de models alternatius,
molts d’ells impulsats a través de cooperatives de consum.
Constituïda la Plataforma del Camp en Defensa de la Terra i el Territori, per lluitar contra la línia de molt alta tensió Escatrón – La Secuita
La plataforma contrària a la MAT Escatrón – La Secuita s’hapresentat el 8 de desembre en un acte a La Selva del Camp i està
formada de moment per quatre municipis i ja té el suport d’una
cinquantena d’entitats.
“Mandela i el fracàs”. Un article de Xavier Díez
Com succeeix en el cas de Luther King, de Gandhi o de tants altres,la mort de Mandela serveix més per confondre l’opinió pública que
per informar sobre el seu veritable sentit. Si bé és cert que hem
perdut a un polític excepcional, des del món oficial se’ns vol fer
creure que Mandela fou el gran triomfador que féu caure el sistema
d’Apartheid, fonamentat en una injusta, i alhora matussera,
discriminació legal que permetia el supremacisme blanc a Sud-Àfrica.
Tanmateix, contràriament al que s’ha dit avui i el que explicaran
els llibres de text, Mandela fracassà. I ho féu estrepitosament.
“Mandela: dues veritats incòmodes”. Un article de Joan Canela
Nelson Mandela, el gran activista i lluitador sud-africà, ens hadeixat aquest 5 de desembre. Ha estat reconegut en tot el món per
la defensa dels drets humans, i passarà a la història com a icona
de la lluita contra l’apartheid i per la igualtat social. Va
passar vint-i-set anys de la seva vida tancat a la presó, i en
sortir va esdevenir el primer president negre de Sud-àfrica i va
rebre el Premi Nobel de la Pau del 1993.
Clara Bastardes Tort, una reusenca diola
La reusenca Clara Bastardes Tort treballa des de l’any 2010 per a la FAO Senegal(Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i
l’Alimentació), en temes de seguiment i avaluació, en temes de
cooperació descentralitzada i de relacions de gènere al Senegal.
L’experiència, que ha estat molt enriquidora i dura, anima la jove
a no abandonar el continent africà, on viu des de fa més de set
anys.
“L’assalt a les pensions”. Un article de José Iglesias Fernández
El Seminari d’Economia Crítica Taifa presentava, el setembred’enguany, l’informe Les pensions no es toquen
(un informe que us podeu descarregar a http://seminaritaifa.org/files/2013/09/laspensionesnosetocan_CA.pdf)
per advertir la població sobre un nou atac al sistema públic de
pensions.
Incòmode ventilador. Passat, present i futur de la rumba; una música, per ventura, conflictiva.
La rumba pren nou lloc, s’expandeix, perd l’estigma, és reconeguda,torna al carrer alhora que crida a la porta de la institució… i si
es pot parlar d’un nòdul per on tota ella passa és, sens dubte,
Txarly Brown. La seva última (o potser ja penúltima) idea ha estat
compondre una espècie d’història gràfica, a la qual ha anomenat Achilibook.
“Els escàndols milionaris dels Carceller i els Godia, dues fortunes franquistes”. Un article de Marc Font
Les famílies Carceller i Godia són dues de les més poderosesdels Països Catalans i, com a tals, apareixen al rànquing de
fortunes de la revista ‘Forbes’. Han bastit uns imperis
empresarials enormes gràcies a uns patriarques estretament
vinculats a la dictadura franquista i, darrerament, s’estan
veient afectades per escàndols judicials, sota acusacions
d’haver utilitzat complexos entramats societaris per evadir
milions d’euros. Riqueses d’origen fosc que exploten a fons els
privilegis de l’1% en detriment del 99% de la societat.
3a edició del Festival Ressupó de Tardor, del 4 al 8 de desembre a Reus. Concert de Nenmagem al Campus el 4 de desembre
Arriba a Reus una nova edició del Ressupó de Tardor, Festival de petitsconcerts de prop.
El concert de presentació tindrà lloc al bar Campus el
dimecres 4 de desembre amb l’actuació de Nenmagem.
“Raons per resistir a la por i colpejar juntes”. Un article de Gerardo Pisarello i Jaume Asens
Portem gairebé cinc anys convivint amb un capitalisme desbocat que noaccepta límits. Que avança sense pudor i aspira a mercantilizar-lo tot.
L’habitatge, la sanitat, l’educació, l’espai públic, les relacions
afectives. Per avançar, aquest procés necessita trencar l’autonomia
individual i col·lectiva. Aïllar a les persones i reduir-les a la
servitud, a la impotencia.
“Dadaisme: la revolució del concepte”. Un article d’Alba Cañellas Canadell
Les guerres del segle XX van causar un seguit de canvis en els correntsculturals i la forma d’entendre l’art. Especialment, la Primera Guerra
Mundial va suposar un trencament radical de la consciència moderna que
tingué diverses repercussions en la producció artística d’avantguarda.
La impossibilitat de fer quallar els avenços humanístics com l’Escola
Moderna o l’Escola de Frankfurt amb una guerra de plantejaments
decimonònics havia deixat una societat i una generació artística en ple
procés de creixement sense capacitat de resposta ni de reacció.
“Una història darrere els punys alçats”. Un article de Manel Ros
Han passat ja 45 anys des de que Tommie Smith i John Carlos van
aixecar els punys a les olimpíades de Mèxic de 1968 però, malgrat tot
aquest temps, continua sent una de les imatges polítiques amb més
força de la història. Aquella acció, tot i que ho podia semblar, no va ser el rampell d’un moment d’espontaneïtat, sinó el
fruit d’una organització i una lluita prèvies contra el racisme imperant als Estats Units.
Entrevista d’Andreu Barnils a Ada Colau, cofundadora de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH): “Si parlem de democràcia hem de qüestionar el capitalisme”
Ada Colau. 39 anys. Un fill. Li falten dues assignatures peracabar la carrera de filosofia. ‘Potser l’acabaré. O potser no. No
vaig estudiar per trobar feina de filòsofa, sinó perquè
m’agradava.’ Parla tres idiomes amb fluïdesa: català, castellà i
italià. Anglès i francès, no tant. Ha viscut dos anys a Itàlia. Ni
cotxe ni carnet de conduir. Viu a Barcelona en un pis de lloguer.
Treballa a l’ONG Observatori Desc, com a tècnica experta en
habitatge.
Intermón avisa que un de cada tres catalans serà pobre el 2025
Catalunya podria tenir 2,6 milions de pobres l’any 2025 si esmantenen les polítiques d’austeritat.
Un estudi alerta que, si no es crea ocupació, s’incrementaran
les desigualtats i es construirà una societat més injusta i
violenta.
Actes antinuclears a Reus el 21 i 25 de setembre contra la trobada de la Suciedad Nuclear Española
Després de FukushimaJornada d’alternatives i pel tancament de les nuclears
– 21 de setembre
Al Centre de Lectura de Reus, acte antinuclear a partir de
les 10:00 h. i fins les 14:00 h. amb:
* Els residus nuclears a càrrec de Sergi Saladie geògraf, professor
a la URV portaveu de la CANC.
* La energia nuclear a càrrec de Ladislao Martinez, membre de Attac.
* Alternatives a l’energia nuclear a càrrec de Xavier Prats Som
Energia.
“Un abecedari alimentari “. Un article de Gustavo Duch
Si avui dia es produeix menjar per a 12.000 milions de persones,segons dades de la FAO, i al planeta n’habiten 7.000 milions, la
pregunta seria per què una de cada set persones al món passa gana.
L’associació entre països en vies de desenvolupament i inseguretat
alimentària és molt habitual per justificar que el creixent augment de
la població no permet un repartiment equitatiu dels aliments. En canvi,
la sobirania alimentària aposta per dotar d’eines i solucions a escala
local.
“La força de la gent que es rebel·la”. Un article d’Albert Jiménez.
“Pels taurons financers i els seus titelles polítics un habitatge només és una mercaderia.”“Construïm alternatives necessàries sense les quals milers de persones viurien ara al carrer.”
Entrevista a Oscárboles, cantautor: “Hem d’aprendre a desobeïr”
“La música és un mercat liberalitzat de forma salvatge, hi perdemtots menys uns pocs”
“Les classes dirigents es dediquen amb retallades a deixar
morir la gent”
“La discriminació als EUA”. Un article d’Agustí Colomines
“Els indígenes nord-americans,
o els aborígens australians, no han tingut mai el favor d’un
moviment tan actiu com el dels drets civils de Martin Luther
King”
“Els drets de les dones africanes”. Un article de Fatou Secka, presidenta de l’Equip de Sensibilització sobre la Mutilació Genital Femenina (Equis-MGF)
“Les mutilacions genitals femenines exerceixen un control sobreel nostre cos i la nostra sexualitat”.
“Cap país, cap societat, pot ser lliure si no ho són també
les seves dones i nenes”.
Articles de Vicenç Navarro i el Col·lectiu IOE sobre els efectes desastrosos de la baixada de salaris a l’estat espanyol
Per què la baixada de salaris és un desastreArticle de Vicenç Navarro, Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra
Aquest article indica que la baixada de salaris que està promovent el
Fons Monetari Internacional, així com la Comissió Europea, aguditzarà
encara més la recessió de l’economia espanyola.
